Joan Antoni Baron: “Estem creixent al ritme dels 60, però ara ho podem fer de manera ordenada”

Parlem amb l’alcalde, a l’equador del mandat: dos anys complerts i dos anys vista

Ja han transcorregut dos anys des de les darreres eleccions municipals. Dos anys en els que la ciutat i ha viscut nombrosos canvis, sobretot a nivell polític. Arribats a mig mandat ens hem assegut una estona amb l’alcalde, Joan Antoni Baron, per fer un repàs de l’activitat del govern tripartit, i en conseqüència de la ciutat.

Després de dos anys moguts, el govern funciona?
El govern està a una velocitat de creuer, acabant projectes, començant-ne de nous i planificant uns altres. Penso que estem dintre de les previsions que descriu l’acord de govern, que estem seguint fil per randa. Evidentment, hem hagut de fer algunes incorporacions, que no teníem previstes. Encara queda mig mandat i també queda molt de bacallà per tallar.

Ha aprovat el parcial de mig mandat?
Això ho ha d’avaluar el ciutadà, però molts dels compromisos que havíem adquirit, ja estan enllestits. Tot i les vissicituds d’aquest mandat, canvi d’alcalde, de cartipàs, i els diferents períodes electorals, el govern no ha parat de treballar en tot moment i això es reflecteix en la quantitat de projectes que tenim damunt la taula. I en aquest moment, els projectes que tenim són molt importants i de gruix, els que han de definir el futur de la ciutat per als propers anys.

Com està la seva gran aposta per la ciutat, el Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social?
Vam signar el primer document del pacte, en el que acceptàvem la voluntat de treballar aquest pacte, no només els partits polítics, sinó també amb els agents socials i econòmics de la ciutat. Ens hem marcat una agenda de treball. Esperem tenir un document dels experts molt elaborat quan marxem de vacances, per poder presentar als signants el primer document del pacte entre setembre i octubre. Aleshores s’acabarà de cuinar, i quan passi la tramitació administrativa, serà presentat a la ciutadania, en una sessió específica del consell de ciutat sobre el pacte.

El pacte solucionarà la crisi del tèxtil?
En el tema del tèxtil anem 10 anys tard, perquè quan es signa el conveni amb l’organització mundial del comerç, ni la Unió Europea, ni el govern de l’Estat, ni la Generalitat es posen les piles per entendre l’impacte que podria tenir sobre l’economia industrial europea. I ara s’està veient que té unes repercussions importantíssimes. Nosaltres ja ho havíem previst, i havíem engegat actuacions per fer un sector el màxim de competitiu, com s’està fent ara en el pla integral del tèxtil. Des de l’àmbit local s’ha fet el que calia fer, el que passa és que la dimensió del problema és mundial, i no està a les nostres mans.

Com està notant la crisi la ciutat?
L’impacte ha estat considerable, ha afectat el sector d’una manera important. Però sóc optimista, penso que quedaran alguns sectors potents i ben situats, que ja es pot veure en les apostes d’alguns industrials que els està funcionant relativament bé. Al mateix temps que passava això, hi ha hagut una diversificació del teixit productiu de la ciutat que fa que el no es reflecteixi en la taxa de l’atur com una catàstrofe, com es podria preveure.

I què ha passat amb la indústria submergida que hi havia a la ciutat?
Amb aquesta crisi, l’economia submergida ha hagut de sortir a la superfície. Actualment l’economia submergida no té cap futur, perquè no és un model competitiu. No podem competir en quantitat de mà d’obra. Hem d’anar amb uns productes tecnificats i amb valor afegit, i això no es pot fer des de l’economia submergida, sinó que s’ha de fer amb cara i ulls.

Com a fenòmen paral·lel, s’han detectat molts tallers il·legals?
No crec que enlloc s’hagi treballat amb més contundència contra aquests tallers com s’ha fet a Mataró. Jo estava al capdavant de la Policia quan es va detectar el fenomen, fa tres anys, i crec que es va actuar amb una absoluta eficàcia des del primer moment, per això tenim quantificades més de 200 actuacions policials.

En aquest període també s’ha començat a discutir com ha de ser la ciutat.
El futur urbanístic és una de les línies de treball del PDES, el debat territorial en el que ja s’hi està treballant. Amb les modificacions del Rengle, Iveco i la Ronda Barceló, podem passar dels 135.000 habitants previstos pels propers anys, als 145.000, però amb les garanties que disposem de 70.000m2 més d’equipaments i uns altres 70.000m2 de zones verdes. Actualment estem creixent al ritme dels anys 60, no podem evitar el flux de creixement però ara podem fer que el creixement es faci de manera ordenada.

On anirà el Corte inglés?
La primera ubicació proposada no era as-su-mible per l’empresa interessada, a causa de l’envergadura de l’obra. El segon emplaçament, més petit, ja es troba en tramitació urbanística. Un cop s’acabi l’or-denació del sector es procedirà al concurs públic, al qual podrà participar El Corte Inglés i qualsevol empresa interessada.

I com queda la Ronda Barceló sense la Locomotora comercial?
El sector s’ordenarà igual, amb l’apar-cament subterrani i el pas fins el port. L’únic aspecte del projecte que canvia és el gran espai comercial de l’illa de cases de l’antic cinema Iluro, en el que no s’hi farà la locomotora, ni les actuacions que aquesta comportava i que ara no cal fer.

També cal decidir el futur del Camp de Futbol Municipal.
Fan falta unes instal·lacions esportives noves, el Palau Josep Mora està obsolet. El camp de futbol es traslladarà als turons i el pavelló al triangle de Molins. L’espai que deixen s’ha de reordenar, es poden fer habitatges al passeig Carles Padrós i l’espai interior de l’illa completar-ho amb un nou casal de joves o un parc.

I a la Llar Cabanellas?
És un terreny privat, i la Fundació vol mantenir la propietat dels terrenys, destinats a equipaments sociosanitaris, és a dir, no s’hi poden construir pisos. Una opció seria fer-hi habitatges tutelats per a gent gran, amb possible finançament de Diputació o Generalitat. Cal parlar amb els propietaris i decidir què s’hi vol fer.

L’augment de la natalitat fa augmentar la demanda d’escoles bressol
El mapa escolar ens diu que pel 2007 faran falta 240 places d’escoles bressol. Aquest any iniciem la construcció de dues escoles, la de l’Escorxador –que ha d’estar enllestida el setembre del 2006, amb 108 places–, i la de la Via Europa –finalitzada al setembre del 2007– que ens permeten arribar aquesta xifra. I encara estem projectant una tercera escola bressol a Cerdanyola, la construcció de la qual dependrà de que arribi l’ajuda de la llei de barris.

I passa el mateix amb la primària?
Quan no es vol planificar, t’agafa el toro. No hi ha hagut cap tipus de planificació per part de la Generalitat, i ara el rebrot de la natalitat i l’arribada de nous ciutadans en edat escolar fa que tinguem necessitats. Tenim l’Anxaneta que s’està construint, el projecte de la Via Europa i estem treballant en un tercera i una quarta escola. En cinc anys ens faran falta cinc escoles noves.

Mentrestant, barracons?
Els barracons són necessaris per no deixar cap infant sense escola, però els hem ubicat al lloc més digne que hem trobat, al Parc Central, a prop d’on s’aixecarà la nova escola. Haurem de veure els barracons durant dos anys, fins que l’escola de la Via Europa estigui acabada.

Per altra banda, la Generalitat ha suprimit dues línies d’ESO?
Ja vaig queixar-me a la consellera pel fet, i sobretot, per les maneres, que no crec adeqüades. Li vaig escriure la carta més dura que he escrit mai, encara que sigui del meu partit. Per ara no hi ha resposta, sé que els tècnics estan treballant en el tema, però no marxaré de vacances sense una resposta.

Com veu les protestes dels cementiris?
Aquí hi va haver el problema, del mandat passat, en el que no es va informar bé. Però és que al darrera hi havia gent que jugava amb els sentiments dels altres.

I la crisi de l’IMPEM?
Jo els demano als regidors que quan hi hagi un problema en parlem. A Civit ni l’alcalde, ni els socis, li van demanar la dimissió.

A l’inici del mandat ens deia que podia ser que cometés “errors d’alcalde novell”.
Home, algun error en la percepció de les coses, o no haver estat prou àgil en alguna situació. Estic content de no haver comès cap error greu, de fer les coses amb serenitat.