Skalariak, un mite de l’ska més festiu del país, va passar pel Clap d’on va arrencar un èxit important. Amb una posada en escena arrasadora, els d’Iruña van endur-s’ho tot per davant gràcies a la gran disposició d’un públic, el seu, d’ascendent pop-rockero però amb fidels de ska. La sala va ser una festa en tot moment i la bona entrada – no es va omplir però poc va faltar- hi va ajudar molt. El recital, elèctric, va complaure públic i també músics, còmplices d’unes notes que abans d’intuir-se ja són cantades en massa. L’ambiciós juny de La Casa de la Música Popular s’iniciava, doncs, amb molta marxa.
Amb el favorable ambient els músics havien de fer el mínim perquè la nit fós rodona i poc més de l’exigible van oferir. Les notes, carregades de missatge en les lletres i d’eslògans entre línia i línia van ressonar a base de bé davant un fervor no injustificat però si excessiu per l’aparent apatia dels artistes. Com sabent que el darrer és el disc més fluix, la nòmina de hits va caure pel propi pes i es va encadenar amb regularitat per mantenir el nivell de la nit.
Molt de mite
I aquí va aparèixer el mite Skalaraiak, aquell capaç d’obviar grans temes –no van tocar Niegan o Tiembla- però de tirar benzina a les brases amb himnes com Todos los Hintxas, Ningún Valor o la escaient Fuego de Rvolución. Un veia l’èxit des de la barrera preguntant-se fins on ha d’arribar el mite que tapa el present i tira de llegenda per embadalir. Un espectacle el garanteixen, però no són tan grans per ser sols passat i se’ls ha d’exigir les ganes i pretensions del primer dia. Bona nota però pot donar més de si.
Cugat Comas // Mataró Notícies
