Són molts els que els pot semblar en alguns noms repetitiva la programació de la Casa de la Música Popular – abans Clap- al llarg dels anys però el cert és que ha de ser difícil prescindir d’un grup quan en cada visita omple, quan en cada visita diverteix; quan en cada concert en demana un de posterior. Un dels paradigmes d’això és Doctor Calypso, un dels fixes es podria dir, però també una de les bandes que s’ha guanyat a pols l’estima i l’apreci que se li té a tota Catalunya, i Mataró no n’és una excepció.
I a més el grup millora amb els anys i va oferir el divendres 15 un recital de gran alçada, regular i mesurat, amb un crescendo de ritmes de tàctica perfecte que va fer gaudir la gent que quasi omplia la sala. El cert és que després de quinze anys junts, als membres de la banda ja no els queden secrets, juguen amb cartes conegudes i malgrat això, van variar aquest cop el joc i van saber encertar la correlació de temes, on havien fallat altres anys.
Punt àlgid a Plan 10
Així, amb la intel·ligència de la veterania, van arrencar amb reggae calmat per anar pujant el llistó amb rocksteady i acabar amb ska d’alçada amb el clímax habitual de Plan 10. Els hits els van repartir a partir de la mitja hora de concert i això va mantenir la calor de la gent, la intensitat dels artistes i el nivell del recital. Seran repetitius però encara milloren i la seva és música jamaicana de nivell. Gràcies Calypso i fins l’any que ve.
