Mataró és plaça brava i com a tal ha d’acollir les millors obres. Un cas exemplar va ser Santa Joana dels Escorxadors, que va omplir la platea del teatre i la va “tocar” de ple amb un missatge dur com la crua realitat, que, segur, va remoure alguna consciència d’algun galtaplè. Situïn el talent de Brecht en el context del crac del 29, posin ideologia a dojo, setanta anys perquè agafi cos i un director de la talla de Rigola per versionar-la: el resultat és segur: èxit i dels grans.
Amb una posada en escena tan característica del director com les seves gruixudes ulleres de pasta, amb un ritme frenètic i un desplegament de mitjans i recursos que fins i tot en algun moment se li gira en contra a l’obra i amb el gran Brecht crític, cru, dur, i ideològic, amb un fil argumental de posar la pell de gallina, amb un missatge que emociona al final de tan certes com canta les veritats. I al Brecht més directe s’hi afegeix un Rigola que – ja és més criticable– aprofita recursos d’antigues obres seves per arrodonir una obra que és un caramel però que a estones de tan contundent atipa.
Crítiques vagues però mereix un muntatge tan notable en la posada a escena, tan avantguardista en plantejament, d’envejable contingut i deliciosa solució. Rigola es consolida i, pot agradar més o menys però el talent hi és, i s’aguditza amb els anys. Un crack. Com Brecht i aquest text. Llegeixin-la sinó la van veure; val la pena. La recomano als fans del capitalisme; els remourà l’estómac, com li passa al protagonista amb la carn de vaca.
Ostermeier visita Mataró
L’anècdota de l’obra va ser la presència al Monumental del director alemany Thomas Ostermeier que va voler presenciar el muntatge del seu amic Rigola i ho va fer acompanyat del dramaturg Marius von Mayenburg. La visita d’Ostermeier és un fet a destacar doncs és considerat un dels millors directors teatrals de l’actualitat. Dirigeix el teatre berlinés de la Schaubühne am Lehnier Platz i va ser “artista associat” en el darrer Festival d’Avignon, el més internacional dels de teatre. Ostermeier va ser a Mataró i al final de l’obra va felicitar Rigola qui reconeixia estar molt nerviós per la visita d’aquest monstre del teatre contemporani.
