Peret, el conegut cantant de rumba nascut a Mataró, va tornar ahir a visitar la ciutat. I ho va fer acompanyat per la seva neboda Cèlia Sànchez-Mústich, l’escriptora de la biografia de Peret, Peret, l’ànima d’un poble. La cita va ser al Robafaves, on cantant i escriptora, oncle i neboda, van venir a presentar el nou llibre.
Una vintena de persones es van reunir per veure aquest cantant, un dels símbols de la rumba catalana. Amb la seva naturalitat i humor habitual, Peret va avisar que no volia parlar de res en concret, sinó que volia contestar a allò que el públic volgués saber.
Però abans, l’escriptora i poetessa Cèlia Sànchez-Músich si que va fer una introducció a l’obra que es presentava. Peret, l’ànima d’un poble, és un llibre que ofereix la visió de Peret sobre moltes coses de la vida i que l’autora ha definit com unes memòries dialogades. “Les memòries són seves, el llibre és meu” va explicar l’escriptora, que va afegir: “Si tot ho hagués dit ell hi hauria coses de les que no s’hauria parlat. Si tot ho hagués fet jo, s’hauria perdut molta riquesa”. A més, la neboda del cantant va explicar algunes interioritats de l’elaboració del llibre, com que per aconseguir que se’l llegís sencer li va haver d’enregistrar en una cinta de cassette.
Malgrat que Peret va parlar de molts temes, no es podia oblidar del llibre que venia a presentar. El cantant va definir la seva biografia dient: “És un llibre on es parla de coses que sempre hem pensat que són d’un color i ara les veuran d’un altre”. A més, responen a un espectador, va explicar l’origen de la necessitat d’escriure una biografia: “Em ve de fa molt poc. Pensava que la gent ja ho sabia tot de mi” .
”Entre els artistes no hi ha competència
Les preguntes dels espectadors van ser d’allò més diverses. Responent a aquestes, Peret va explicar com aquesta: “Les cançons per mi són fills. A vegades faig una cançó i no m’agrada, però la refaig. Mai he llençat una cançó”. Altres qüestions van ser més compromeses, com la pregunta sobre qui era el veritable representant de la rumba catalana, el mateix Peret o el difunt “Pescadilla”. “Ni un ni l’altre, cadascú a la seva manera”, va respondre Peret, i va afegir: “ Entre els artistes no hi ha competència”.
Finalment, després de parlar d’altres temes com la seva època mística, l’amistat amb Dalí, i fins i tot de toros, Peret va marxar amb l’estimació del públic i una petita reprimenda per part d’aquest per no haver portat la guitarra.
Notícia relacionada:
Peret inaugura la reurbanització del carrer de la Palma a ritme de rumba
