L’argument: Jacobo és el propietari d’una petita fàbrica de mitjons i Marta la seva treballadora de confiança. Tots dos duen una vida monòtona, centrada en la feina, però la rutina es trenca quan Jacobo rep la visita del seu germà Herman, a qui fa anys que no veu. Per tal d’afrontar aquests dies de retrobament, Jacobo demana ajuda a Marta i els dos es fan passar per marit i muller.
L’anècdota: Whisky, la paraula que dóna nom a la pel·lícula, és l’expressió que s’utilitza a Uruguai per somriure quan et fan una fotografia. Aquesta és una història en què els personatges no somriuen mai, només ho fan, i de forma forçada, quan es disposen a fer-se una foto. Tant és així, que les faccions dels rostres somrients dels protagonistes arriben a causar estranyesa en l’espectador.
Diagnòstic: El film parteix d’un plantejament simple: dos personatges es fan passar per marit i muller per enganyar un tercer. Aquest punt de partida que bé podria desembocar en una previsible comèdia romàntica d’embolics, avança per un altre camí i ens explica la història desoladora de tres personatges infeliços, incapaços d’expressar els seus sentiments, de mostrar les seves emocions, de superar les seves pors i de curar les seves ferides. La pel·lícula avança al ritme de les petites coses i està magníficament ben narrada. És més dura i colpidora per allò que suggereix que no pas per allò que es veu.
Efectes Secundaris: Adient per sortir del cinema amb ganes d’aprofitar i gaudir de la vida al màxim.
