La pluja no frena el calendari i aquest marca, enguany, el 9 de febrer com Dimecres de Cendra. El dimarts, darrer dia de Carnestoltes, va veure morir en Pellota en públic per primer cop en un acte que s’havia perdut des dels temps del Nou Gremi de la Carnestoltada. Com diu la tradició mataronina, el rei del Carnestoltes va morir fruit dels excessos dels dies de festa i, sobretot, víctima d’un empatx d’escudella. En Pellofa, el seu consort i una enfermera van aparèixer a la porxada del Foment cap a les nou del vespre i, uns cinc minuts després, el rei ja queia mort enmig de la gentada.
En Pellofa va aparèixer molt desmillorat i pròxim a la fallida. Després d’intentar recuperar-se i de perpretar una sèrie d’sketches a mig camí entre la Cubana i els defalliments cèlebres de Manuel Fraga o el Papa de Roma, Pellofa va acabar caient mort enmig del porxo. A l’instant, un dels Botargues anunciava els actes de l’endemà, Dimecres de Cendra, i es repartien les esquel·les del rei difunt. Pellota XXVIIè acabava d’aquesta manera la seva regencia a la ciutat i cedia el protagonisme a la Quaresma. La mateixa escudella que va matar a Pellota va poder ser desgustada per la gent que es va acostar al Sant Sopar Popular. Se’n van repartir unes vuitanta racions, però cap va patir cap empatx.
