Després de triomfar als cinemes de França, arriba a les nostres pantalles “Largo domingo de Noviazgo”, l’última pel·lícula de Jean-Pierre Jeunet. El director, popularitzat pel seu últim film Amelié, repeteix recepta amb Audrey Tatou com a protagonista del relat.
En aquesta ocasió, la història es trasllada a la França de finals de la primera Guerra Mundial i ens explica les trifulgues d’una jove francesa, Mathilde, per tal de retrobar-se amb el seu promès Manech (Gaspard Ulliel), un soldat que cap al final del conflicte és condemnat a mort.
La pel·lícula deixa entreveure, a l’igual que passa amb Amelié, la faceta com a publicista del director. Jeunet, amb una bona dosis de recursos visuals en clau d’humor combinats amb l’us constant del flash-back i la narració, aconsegueix convertir el film en un conte àgil i atractiu.
Dramàtic escenari amorós
En aquesta ocasió l’argument ens porta a un dramàtic escenari amorós que el director sap encarar a la perfecció, fugint de fàcils tòpics sentimentalistes però aconseguint al mateix temps entendrir al públic amb una veritable història d’amor i d’esperança. Tatou, la jove actriu, ens aporta a través del seu encant i talent la part més íntima del relat i, es converteix, de nou, en una de les claus de l’èxit.
Jeunet ens regala amb “Largo domingo de noviazgo” una nova entrega d’originalitat però sobretot ens demostra que la seva destresa per tocar tots els gèneres no es basa en grans històries sinó en la capacitat i la brillant manera que té d’explicar-les.
