Un Clap absolutament diferent a l’habitual – i això és bo- es va rendir a Barón Rojo en el segon ple del mes a la sala mataronina. Els veterans músics van triomfar amb la simple compareixença en escena i durant al voltant de dues hores, van tirar de les seves cançons més mítiques i de bones versions per fer les delícies d’un públic a qui la presència del grup excitava. Notable festa heavy la viscuda amb gran ambient i un grup a qui, malgrat pesen als anys, els continua sobrant forces per alegrar la vida als seus fans. Pels fidels a la causa, una nit rodona.
La jornada va ser rodona de la mà d’uns cantants irreductibles a qui se’ls perdonava qualsevol desafinada per tal que l’esforç continués. Desgast important el que el temps ha sotmès als figures de la banda i genial el com ho lliuren tot en concert, amb minuts de gran música. Tot i que van il·lusionar, les versions de clàssics no van acabar de convèncer, tot al contrari que les cançons de sempre del Barón que van encendre la claca. “Els anys passen però ho dissimularem i tu t’ho passaràs bé”, aquest podria ser el lema no escrit d’aquesta banda que, trenta anys més, continua mobilitzant multituds.
El Pollo agrada
I mentre toca, com és de consuetud, desitjar “¡larga vida al Barón!” esmentar el concert que Don Pollo y Su Atril va oferir el dia abans a la sala petita del Clap. En la que a priori era la visista més modesta del mes, els que hi van anar van gaudir amb el show del Pollo, que amb un estil molt propi, d’aquell que avui en dia tothom anomena “freak” va ratllar a gran altura en la cita setmanal del Clap amb la música comarcal.
