L’estampa és força rupestre, pretensiosa i amb cert regust “cutre” però, ves per on, any rera any, encara centenars de mataronins i mataronines, sobretots nens embadalits, esperen que els tres Reis Mags vinguts de l’Orient se’ls hi dirigeixin des del balcó de darrera —que de lleig que és fa de cul de l’edifici— de l’Ajuntament. I no és que diguin gran cosa les tres entitats i l’alcalde, qui els precedeix, però vaja, és costum, fa maco i és d’aquells actes als que t’hi encamines de forma auto-màtica.
Cada any l’alcalde fa un prec, la seva particular carta, amb la diferència que ell té megafonia i televisió a l’abast, res de la intimitat de cada casa. Baron s’estrenava enguany rebent els Reis i potser per això se’l va veure nerviós, potser tens; deuen impactar de debò vistos tan a prop. Però el curiós de l’estampa, més que veure l’atapeït va ser la inèdita imatge d’un Manuel Mas expectant, a la Plaça de l’Ajuntament, veient per primer cop els toros des de la barrera. I l’anunci estrella de Baron és que el 2006 els reis se seguiran per la ràdio. Les mirades van anar disparades a Mas.
I és que més enllà dels llargs —massa— sermons dels reis, la referència de Baron a la ràdio que va impedir Mas va valer la pena, així com el somriure —no sabrem mai si sincer— d’aquest, mentre escoltava el seu substitut. Els reis van tornar a la càrrega, com subratllant l’estrella del Pla de Comunicació de l’Ajuntament i fent agafar tics pamfletaris als discursos en certs aspectes. Però res pot amb la tradició; i els consells d’anar a dormir aviat i les instruccions a pares i fills van tornar a vertebrar els parlaments. Correcte com sempre Baron en recordar els tsunamis i les desigualtats. Però cal quedar-se en veure com el mateix color passa de vetar a fer propagada del mateix; el canvi és més digne del dia 31 i l’home dels nassos que no pas d’Epifania.
