Excel·lent mostra de terror psicològic amb dosis de realitat

El maquinista (The machinist). Brad Anderson. Espanya. 2004

El maquinista explica la història de Trevor Reznik, l’operari d’una màquina en una factoria, que pateix d’insomni i fa més d’un any que no dorm. Com a conseqüència, el seu estat físic i mental ha sofert un deteriorament extrem. Trevor es veu involucrat en un incident laboral i turmentat pel sentiment de culpa, veu com sorgeixen les primeres sospites d’una conspiració contra ell, que acabarà convertint la seva vida en un malson.

La pel·lícula parteix d’un guió, escrit per Scott Kosar, ben construït i que avança amb rigurositat fins un desenllaç, potser, poc contundent però que, resulta ser tot un encert, si tenim en compte que manté la coherència respecte el brillant desenvolupament de la història, tot fugint d’estranys efectismes i enganys.

Sens dubte, el més destacat del film és el treball del director Brad Anderson (Session 9) que aconsegueix crear l’atmosfera idònia per mantenir l’espectador en constant tensió, demostrant així que domina a la perfecció les claus del terror psicològic més genuí. Cal destacar la direcció de fotografia.i també la música (composada per Roque Baños), tots dos elements indispensables per a la construcció de la realitat inquietant del film.

Per últim, cal esmentar l’excel·lent interpretació de l’actor protagonista, Christian Bale, i no només pel seu aspecte i el pes que ha perdut, sinó també pel dramatisme amb el que dota al seu personatge.