El darrer film d’Aristaráin narra la història d’un escriptor (José Sacristán) que redacta la seva autobiografia amb la col·laboració d’un jove periodista (Juan Diego Botto). A través dels seus escrits, l’autor reviu la seva infantesa i joventut a Argentina, etapes de la seva vida fortament marcades per la figura de la mare, una dona extraordinària anomenada Roma.
Amb un to intimista, el director s’aproxima a les vivències d’un persontage protagonista sòlid, ben construït, que es guanya la complicitat de l’espectador des de la primera seqüència i que, inevitablement, ens recorda al propi Aristaráin. Com a rerefons, veiem passar la història d’Argentina, des dels feliços anys 50 fins a l’època més fosca de la dictadura militar.
Absolutament tot en la pel·lícula està al servei del guió, matèria en la qual Aristaráin ha demostrat ser un especialista, i ha sabut elaborar una narració farcida de belles situacions i diàlegs dotats de lirisme que, lluny de distanciar-nos del relat, ens entendreix transmetent-nos un cert sentit poètic de la vida.
Destaca també el treball de direcció artística, en tant que la caracterització dels personatges i dels espais, resulta un element clau per fer creíble una història en què el marcat pas del temps influeix tant en l’evolució dels personatges.
