De la mà de Carlos Sorín ens arriba "Bombón, el perro", un film que recull la tradició de la tant celebrada "Historias Mínimas", per endinsar-nos en el relat senzill de les vides de persones senzilles com Juan Villegas, un home que després de perdre la seva feina en una estació de servei de la Patagonia mira la vida amb optimisme al costat d’un bell dogo argentí. Junts intenten sobreviure malgrat les penúries quotidianes que els acompanyen.
En aquesta pel·lícula, Carlos Sorín opta de nou per treballar amb actors no-professionals (per exemple Juan Villegas i Walter Donado s’interpreten a sí mateixos) que transmeten amb els seus gestos i les seves mirades una profunda sensació de “veritat”, que meravella l’espectador i el porta a plantejar-se on cal situar el límit entre la ficció i la realitat en un entorn sense límits com és la Patagonia.
Tots els aspectes del film estan al servei de la història, explicada amb senzillesa, i dels personatges, capaços d’expressar molt més amb els silencis que amb les paraules que es desprenen dels breus i mesurats diàlegs. D’aquesta manera, Bombón, el perro és ple de moments màgics que ens entendreixen amb la presència de sentiments i emocions reals com les que es revelen en la seqüència en què el protagonista rep tímidament els aplaudiments del nombrós públic aplegat en una exposició canina.
