Jonas Akerlund, un realitzador de vídeoclips de renom, s’apropa amb humor en la seva primera pel·lícula com a director, a uns personatges que consumeixen speed a totes hores i viuen constantment sota els efectes de l’esmentada substància. Spun narra, de manera desenfadada i provocativa, la història de Ross, un jove consumidor d’speed que, per capricis del destí, acaba convertint-se en el xofer del químic que elabora la substància i la seva nòvia. Ross viurà un cúmul de situacions delirants i esbojarrades al llarg d’una jornada gairebé interminable, a la que posarà fi quan aconsegueixi aclucar els ulls.
Akerlund trasllada a la gran pantalla els recursos i els efectes propis del llenguatge dels vídeoclips, tals com el muntatge a un ritme frènetic, efectes de so i d’imatge diversos, dibuixos animats... així com també, una banda sonora farcida de temes musicals que adquireixen una destacada presència al llarg de la història, i que han estat composats per Billy Corgan, l’exlíder del grup musical Smashing Pumpkins.
L’encert del llenguatge que Akerlund utilitza a Spun s’explica, en part, per la seva idoneïtat a l’hora de definir i descriure l’univers delirant, d’excitació permanent, però també patètic, en què viuen els personatges del film que, lluny de ser simples caricatures carreguen a les seves espatlles el pes de les seves trajectòries vitals, dotant Spun de certs matisos que la converteixen en una pel·lícula no convencional.
