En aquesta pel·lícula documental, Andrew Jarecki reconstrueix la història dels Friedman (el matrimoni Arnold i Elaine i els seus tres fills: David, Seth i Jesse) una família acomodada dels Estats Units que veu com la seva vida es capgira quan el pare i el fill petit són acusats i condemats a presó per un presumpte delicte d’abusos sexuals a menors. El cas va tenir una àmplia difusió en els mitjans de comunicació, cosa que va tenir una impotant repercussió en el procés judicial, que el propi film qüestiona.
Capturing de Friedman compta amb els testimonis d’Elaine, David i Jesse Friedman així com de pressumptes víctimes, advocats, periodistes, investigadors, etc. Però se’ns dubte el testimoni més valuós del drama que van viure els Friedman durant l’escàndol són els vídeos domèstics que el mateix David Friedman va anar fimant. Aquestes gravacions, que constitueixen el pilar bàsic del documental, ens mostren com si d’un diari personal es tractés, el procés de desintegració de la família. A més permeten contrastar molt dels records que els protagonistes tenen clavats a la memòria.
La pel·lícula recull moltes veus per tal que l’espectador realitzi l’exercici de trobar un punt de llum que aclareixi el joc de miralls que constitueix el cas Friedman. Però qualsevol intent resulta inútil, els molts caps que queden sense lligar fan caure l’espectador en el més absolut desconcert..
Capturing de Friedmans és un film colpidor i gens fàcil de digerir, tot i així ens convida a fer un esforç necessari: el de plantejar-nos d’una banda, el funcionament del sistema policial i judicial i, de l’altra, la funció dels mitjans de comunicació de masses.
