La Nit de Sant Joan és nit de foc per excel·lència, el solstici d’estiu s’omple de llum amb les fogueres. És el foc renovador cremant les andròmines inservibles i el joc de la pirotècnia en un ritual que conjura el sol.
Aquesta nit és oberta la dimensió màgica i estem sotmesos a tots els encanteris, fins i tot els terrenals de l’amor. És la nit que es poden veure les dones d’aigua i els follets sense que ens passi res. Quan ens podem fer rics trobant tresors amagats. És nit de trobada de les bruixes i les bruixots en indrets tel·lúrics com el cim del Pedraforca o el de Tretzevents al Canigó...
Les herbes aquesta nit tenen virtuts màgiques i és quan tradicionalment els herbolaris van a collir-les. És la nit en la qual saltem les fogueres per preservar-nos del mal d’ossos. És la nit d’anar a prendre banys a gorgs, rius i mar al punt d’alba, per tal que el nou sol ens porti sort...
El solstici d’estiu és temps propiciatori de fertilitat, és el moment de consumar enamoraments de primavera. La primavera la sang altera, però a l’estiu tothom fa la viu-viu. La calor, la nit en vetlla, el beure i el compartir faciliten l’aparellament.
Tota festa comporta el compartir menjar i beure, però en especial la Nit de Sant Joan, amb la coca, pensada per ser menjada en comú. Per damunt de tot és una festa espontània, que tot i tenir uns elements generals que tothom comparteix, la gent la celebra de la manera que vol i amb qui vol. Aquesta espontanietat i llibertat de formes permet que la festa, en funció del què es vulgui, sigui intergeneracional, pública, íntima, disbauxada, reflexiva, ballable, màgica, etílica...
Jan Grau és tècnic del Centre de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat. A més, ha escrit diversos llibres relacionats amb la festivitat de Sant Joan com "La nit de Sant Joan", "Focs de Sant Joan" o "El foc a la festa".
