Potser perquè l’estiu ja és a tocar o perquè els maresmencs amb més ganes de festa es van sentir atrets per algun dels dos grups que tocaven, el cert és que concert programat pel Col·lectiu de Músics del Maresme va resultar ser un èxit. Malgrat que era dijous, el concert es va fer a la sala gran del Clap, i aquest cop el públic va respondre i va poder disfrutar amb dues propostes amb certes diferències però amb un objectiu comú, fer ballar al personal amb ritmes propers a l’ska.
Els encarregats d’obrir la nit de la comarca més festiva van ser els SKFM (Skamot Antifeixista d’Arenys de Munt), un grup contundent que va passar sense problemes de l’ska més festiu al hardcore més cru. Es tracta d’una formació jove però amb més de cinc anys de rodatge, que es troba en un moment dolç i ho demostra sense complexos sobre l’escenari amb cançons skatalítiques com “Cuba Revolucionaria” o altres més dures com “Intifada catalana”, dues de les més corejades pel públic que es va reunir a la sala mataronina. Els SKFM van demostrar moltes ganes d’agradar, i el cert és que no van defraudar ni als incondicionals ni a aquells que els escoltaven per primera vegada. A la veu principal trobem Jordi Mas, acompanyat d’Albert Maynou (segona veu i gralla), amb Enric Daumal i Dani Torrent (guitarra), Jorge Zanuy (baix) i Mackle (bateria), i el cert és que van fer servir tots els cartutxos del seu particular arsenal, ple de cançons amb ritme i missatge.
Mescla i qualitat
Després va ser el torn dels Reig Bord, un grup format a Arenys de Mar que l’any passat es va donar a conèixer a Mataró gràcies al seu èxit en el dia de la música i al bon concert que van fer a la Plaça Santa Anna. Darrera el nom del típic bolet de color vermell i blanc, s’amaguen Fèlix Cucurull (veu principal i guitarra), Ramon Sanmartí (guitarra), Ferran Aguiló (baix), Ramon Chic (percussió i veus) i Gerard Aguiló (bateria).
Aquest cop, la seva música encara es va veure més evolucionada i des de l’inici van contagiar als presents amb els seus ritmes enganxosos. El concert va engegar amb ritmes propers al reggae per passar —després de l’aportació del percussionista com a veu principal en un parell de temes amb certs ingredients “hip-hop” —a una fase més rumbera. Les guitarres elèctriques es van transformar en acústiques i l’ambient es va tranquil·litzar una miqueta. Però quan es corria el risc de calmar massa els ànims, va arribar un tema que va encetar el darrer bloc del concert, un animat “L’home groc” que amb altres temes ska van fer que els presents gastessin les darrers forces tancant d’aquesta manera una nit molt rodona.
