“Las invasiones bárbaras” narra la història de Rémy, un home d’uns cinquanta anys llargs que es troba hospitalitzat a causa d’una greu enfermetat. La seva ex-dona, tement que la mort sigui imminent, avisa el seu fill Sébastien. La relació entre pare i fill, que fins al moment havia quedat molt malmesa, es repren amb intensitat. Sébastien fa tot el possible perquè el seu pare no pateixi i reuneix al seu voltant a vells amics i antigues amants.
La pel·lícula gira entorn el carismàtic personatge de Rémy. Culte, faldiller i amb gran sentit de l’humor omple els seus últims dies de records, temors i esperances. Capaç de convertir els moments més dramàtics en ingeniosos acudits, de consolar els que pateixen al seu costat i de donar sentit a la vida de les persones que estima, Rémy proporciona al film la sensibilitat i les emocions que encisen l’espectador.
A més, la pel·lícula compta amb un guió sòlid que dosifica subtilment la informació i es reforça amb uns diàlegs àgils i divertits que permeten potenciar el dramatisme en algunes ocasions, i distendre’l en d’altres. Tot i així, cal esmentar que les trames secundàries que s’insinuen al llarg del film queden a l’aire. Hagués estat un encert aprofundir més en aquestes històries que haguessin dotat de major dimensió els personatges que acompanyen el protagonista.
Las invasiones bárbaras mostra el dret de les persones a morir dignament. El que és més dubtós és que aquest dret s’exerceixi a cop de talonari comprant serveis als quals d’altres persones (sense un fill milionari) no podrien accedir. Per sort, l’amistat, l’amor i l’afecte, que fan que un no mori en soledat, no es poden comprar i són a l’abast de tothom.
El passat dijous 13 de maig es va poder veure al Teatre Monumental aquest film canadenc premiat internacionalment.
