Astronautas és el darrer film del sevillà Santi Amodeo, que va debutar en la direcció l’any 2000 junt amb Alberto Rodríguez en la sorprenent pel·lícula El factor Pilgrim.
Astronautas narra la història de Daniel (Nancho Novo), un dibuixant de còmics que intenta rehabilitar-se després de la seva llarga adicció a l’heroïna. A l’inici d’aquest procés, apareix una jove de quinze anys (Teresa Hurtado) que busca el seu germà, suposat veí del protagonista. La noia acaba instal·lant-se a casa del Daniel ajudant-lo en la seva díficil croada.
El protagonista, amb el propòsit d’assolir exitosament la reinserció social, fixa un decàleg que estableix allò que fan les persones normals, és a dir, aquelles normes que s’han d’acomplir rigurosament per ser un ciutadà exemplar (bona alimentació, exercici físic, socialització...). A través d’aquest decàleg, la pel·lícula fa una reflexió entorn aquest estrany concepte de la “normalitat” i defensa que cada persona es distingeix de la resta tot allunyant-se del que és corrent i comú.
El film parteix d’una molt bona idea a nivell argumental peró falla en el seu desenvolupament. D’una banda, introdueix nombroses animacions a l’estil Monty Python que enriqueixen visualment la pel·lícula però que distancien l’espectador de la història creant desconcert. D’altra banda, quan Astronautas comença assolir intensitat dramàtica i l’espectador s’implica emocionalment, el film es talla bruscament. No hi ha un final concluent i els conflictes encara no s’han resolt. Com a conseqüència, el públic de la sala es queda amb un munt d’interrogants i amb una certa insatisfacció.
Així doncs, Astronautas, que es va poder veure el passat dijous 15 d’abril al Teatre Monumental, és una proposta original i arriscada però que no acaba de convèncer.
