De la directora de "Quiero ser como Beckam" ens arriba una nova comèdia ambientada, aquest cop, en la celebració del Dia d’Acció de Gràcies en el si de quatre peculiars famílies nord-americanes. Les seves històries s’entrecreuen hàbilment formant un ric mosaic de tradicions, cultures, colors, músiques i aliments.
La pel·lícula parteix de la diversitat cultural que existeix en les societats actuals per mostrar-nos com col·lectius de diferents procedències adapten una festa típicament nord-americana a la seva tradició. Encertadament, no utilitza la simple anècdota o el folklore més ranci sinó que tracta aquesta qüestió amb la més absoluta naturalitat, buscant allò que ens uneix per sobre dels trets que ens distingeixen. Així doncs, la directora fa prevaldre els conflictes que es produeixen en les relacions humanes i, sobretot, les tensions familiars que, en definitiva són les que donen cos al film i que no entenen de difèrencies socials, ecònomiques o ètniques.
D’aquesta manera, mentre que els Williams (família afroamericana) estan ocupats en intentar amagar que viuen una profunda crisi, unes cases més enllà, els Selig (família jueva) no saben com encaixar que la seva filla és lesbiana. Davant seu, els Nguyen (família asiàtica) perceben que la distància entre pares i fills, entre tradició i modernitat, va en augment. I per últim els seus veïns, els Avila (família hispana) accepten que la mare refaci la seva vida després de la seva separació definitiva.
¿Qué se está cociendo? es construeix a base de tocs d’humor que permeten parlar de situacions i conflictes veritablement dramàtics sense esborrar el somriure dels llavis de l’espectador. Tots aquells aspectes que inicialment semblaven innocus, mica en mica i amb solidesa, van adquirint complexitat. Sempre però, deixant de banda l’amargor i mirant la vida amb optimisme.
