El cicle de conferències Vespres de Santa Anna, organitzat per aquest centre educatiu, va comptar el passat dijous 1 d’abril amb la presència de la coneguda escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer.
A 2/4 de vuit del vespre, una sala gairebé plena d’alumnes i familiars esperava amb il·lusió que aquesta jove figura de les lletres catalanes comencés la seva xerrada, una xerrada que havia estat planejada per a una data anterior, però que degut als compromisos de l’autora s’havia hagut de pospondre.
Maria de la Pau Janer va prendre la paraula donant les gràcies per la lectura de la seva obra, i a continuació va donar a conèixer diverses vivències personals relacionades amb la seva vida com a escriptora.
Sempre es va sentir atreta per la literatura
Així, va explicar que la seva decisió de dedicar-se al món de la literatura no va venir d’un dia per l’altre, sinó que va ser el resultat de diversos factors com que el seu pare fos escriptor o l’estimació a la lectura que sempre va respirar a casa. Com quelcom natural, va començar a escriure contes des de ben petita, a participar en una revista literària durant els anys d’institut, a escriure per primera vegada amb veritable consciència literària un conte als 16 anys i finalment, als 19, a presentar una novel·la al Premi Ciutat de Palma, que tot i no guanyar, li va donar la oportunitat de que un editor valencià s’interesés per la seva obra i li publiqués.
També va parlar sobre el treball d’escriptora, segons ella una ocupació preciosa però també molt soferta, que et fa sentir sempre a la corda fluixa, a punt de caure. Diu que abans d’escriure sent veritable pànic, però que quan acaba l’obra el seu estat és contradictori, per una banda sent un gran alliberament i per l’altre el temor de pensar que no serà capaç de fer-ne’n més. Va confesar que el veure la seva primera obra publicada li va produir una sensació semblant. Se sentia eufòrica i amb un sentiment d’incredulitat, però a la vegada sentia una extranya sensació de pèrdua, i de què estaven llegint una part d’ella mateixa. Però tot i això, reconeix que des de la publicació d’un llibre, l’autor en perd la seva propietat, la novel·la passa a ser del lector i aquest pot interpretar-la com cregui convenient. Malgrat tot, reconeix que les crítiques no són gaire importants per ella, i què només s’escolta aquelles que estiguin treballades i no amaguin res personal, ja siguin bones o dolentes.
Especial atenció a “Natura d’anguila”
Part del temps de la conferència es va destinar a parlar de l’obra amb la qual va guanyar el Premi Carlemany, “Natura d’anguila”. Una novel·la que molts dels alumnes presents havien llegit a classe i que gràcies al seu éxit els hi va fer creixer la il·lusió per conèixer més de la seva autora. Janer la va definir com una història d’emocions, de sentiments i molt despcriptiva. També va explicar que el títol se li va acudir, com en moltes altres ocasions, d’una manera totalment trivial. Una nit que no podia dormir va recordar uns versos de Bernat Metge que contenien aquests mots i va pensar que concordaven perfectament amb el caràcter dels seus personatges.
Janer va conquistar els assistents
Al llarg de l’hora, l’escriptora es va mostrar molt propera al assistents, i amb el seu caràcter juvenil, natural i espontàni va conseguir cautivar al públic present, que una vegada acabada la ronda de preguntes en què ella mateixa va demanar als presents que s’animessin a expressar-se i a fer més animat l’encontre transformant-lo en una interacció, molts d’ells es van voler apropar a Maria de la Pau Janer per demanar-li que firmés els seus exemplars i poder-se endur així un record de l’encontre a casa.
