El passat divendres es va viure una gran nit de rock en un interessant concert doble que va portar un nombrós públic al Clap. Els protagonistes eren dos grups amb propostes musicals en anglès que arribaven a la sala mataronina a través del Circuit català de Sales, amb la presència destacada dels Madee que per fi podien demostrar “a casa” la seva reconeguda qualitat.
Els primers en anar escalfant l’ambient van ser els The Unfinished Symphaty, un quartet que van fer gala de la seva contundència en poc menys d’una hora. Va destacar la força de la veu del cantant i guitarrista Eric Fuentes, ben acompanyada per la base rítmica aportada pels altres tres components del grup: el guitarrista Oriol Casanovas, l’extrovertit baixista Xavi Navarro, i el potent bateria Pablo Salas.
Fent gala de maresmencs
Quan els barcelonins van abandonar l’escenari, sense cap bis i amb la sensació qua això donava de mitja part i no pas final de cap concert, va arribar el torn dels Madee. La seva presentació ja ho deia tot, una formació de sis maresmencs (de Cabrils, Vilassar de Dalt i Premià de Dalt) que per fi tenien l’oportunitat de demostrar la seva vàlua a la sala més important de la comarca. I no ho van desaprofitar pas.
Els primers temes es van moure pels sons intimistes, amb molts matisos musicals que en certs moments podien recordar un estil proper a Pink Floyd. Però poc a poc van demostrar que de la subtilesa poden mutar en pocs minuts a la força de cançons amb molta més duresa a les cordes i la bateria. Una exhibició de Ramon Rodríguez (veu i guitarra), Adam Vives (guitarra i veu), Marc Prats (teclats i veu), Capi (guitarra), Pep Masiques (baix) i Lluis Cots (bateria) davant una platea gairebé plena. I el cert és que el públic va poder degustar amb satisfacció els temes del dos discs del grup —“Songs from Cydonia” i “Secret Chamber”— que els Madee van anar desgranant en poc més d’una hora de concert, tot i la lleugera barrera que pel públic no introduït pugui suposar l’idioma. Però, ben mirat, per alguna cosa han de servir els diccionaris.
En definitiva, va ser una immillorable ocasió per demostrar que hi ha grans grups de casa nostra, que a vegades tenim més a prop del que ens pensem, amb moltes coses a dir, dins i fora del nostre territori.
