De concerts de Hip Hop no n’hi ha masses al Clap ni a Mataró. Tot i ser un estil que està comprovat que té molts fidels i que enganxa com la pega, la programació d’aquesta música és estranyament escassa i això fa, dels concerts puntuals que es fan, autèntiques peregrinacions de tota la troupe de “raperos” que semblen induïts pels artistes. Si a aquest panorama s’hi afegeix que el cantant és Mucho Muchacho i que es tracta d’un heroi de masses com a ex líder dels reconegudíssims 7 Notas 7 Colores i que comanda el hip hop fet a Catalunya, el paisatge resultant dibuixa un èxit clar.
Mucho Muchacho, ataviat com és de rigor i com, de forma quasi excloent, anaven els més “purs” dels assistents al concert, va sortir a l’escenari del Clap que ja feia estona que s’hi deixava veure un Dj de campionat –subcampió del món– i un ballarí de break-dance encisador i senzillament al·lucinant, component del grup Barcelona adictos. La compareixença en escena d’Oliver Gallego, va anar acompanyada de l’èxtasi de la claca que no va deixar de ballar, corejar i aplaudir quan les cançons així ho demanaven.
De la música se’n pot dir poc perquè no aprofundeix massa en varietats i es manté fidel a l’essència del hip hop. De les lletres d’en Mucho Muchacho dir-ne que, improvisades o apreses, resulten abans que res divertides, després enganxoses, irreverents i molt escaients. Convé destacar la feina de Dj Jekey que va lluir galardons de gran mestre d’alçada mundial en unes sessions i punxades de vinil que van fer tremolar un Clap ansiós amb tanta i tan bona qualitat als plats. I el ballarí, a la seva, continuava fent deleitar a tots i totes amb unes coreografies break de plàstica senzilla però físicament impossibles: un espectacle fabulós.
El concert no es va prodigar gens i fins podríem dir que va ser massa curt. Una hora i escaig, no massa, va durar l’espectacle descrit que no va cansar en cap moment i que va fer viure el clímax de la sala en les últimes cançons. Sense cap bis per la concurrència, el recital va acabar-se amb el convenciment de tots que s’havia vist un gran espectacle, a un dels millors Dj’s, a un ballarí impagable i a un autor de poesies estripades que predica la seva nacionalitat del Prat de Llobregat. I tota la comunitat rapera va marxar entusiasmada, mentre alguns es van quedar demostrant el seu art particular de breakdance, tot esperant la pròxima oportunitat de congregar-se, al Clap o on sigui, per contemplar un concert d’una música que mai no es cansaran de sentir.
