El dia de Sant Esteve el Clap va rebre, amb la sala gran plena d’incondicionals, a aquest grup mataroní, que mica en mica es va fent un nom en el panorama de la música de cantautor.
Les seves versions de cantants de renom com Joan Manuel Serrat, Lluis Llach, Pedro Guerra o Sabina van fer les delícies dels amants de la música amb «missatge», i dels amants de la música en general que saben valorar els arranjaments i la qualitat musical dels grups que no es limiten a copiar les cançons conegudes en espera d’un èxit fàcil.
Al seu cantant, Ramon Puigvert, -—amb una veu que recorda la de Joan Manuel Serrat—, l’acompanyen uns excel·lents músics com el guitarra acústic i també amb una ‘12 cordes’, Joan Barranca, amb uns arpegiats nets i amb molta sensibilitat, i fent-li també les veus, el baixista Xavier Patau i uns acompanyaments de guitarra acústica i espanyola a càrrec de Xavier Dangla. Cal també remarcar les acurades percussions de Meritxell Solé així com les breus però oportunes veus. Tots ells acompanyats del seu inseparable Salvador Garcia, que a més de manager és una mica l’ànima del grup i que a més va dirigir unes paraules al públic quan va ‘obligar’ al grup a fer mitja part, interrompent una cançó que van reprendre a la segona part.
En definitiva un grup ben conjuntat, —encara que en la primera part no gaire ben equilibrat el so—, que a més va fer una posta en escena original amb projeccions de diapositives i alguna que altra broma dirigida als assistents ens van fer passar una bona hora i mitja . En el moment dels bisos ens van oferir ‘Aquellas pequeñas cosas’ i ‘Paraules d’amor’ de Joan Manuel Serrat i ‘Que tinguem sort’ de Lluis Llach que tothom va corejar amb ells. Els que vàrem anar al Clap, pensem que valia la pena deixar el sofà de casa per anar a escoltar-los.
