De concerts com el del passat dijous 21, sols n’hi ha dos o tres a l’any a Mataró, que sort en té de posseir el Clap, una sala envejable, de nivell quasi internacional.
Feia temps que el Clap no s’omplia tant. Just un quart d’hora abans de les deu les entrades s’exhaurien deixant desenes de persones amb la mel als llavis. Ja al punt de les onze la sala mostrava la seva millor cara, més de vuit-centes persones la omplien impacients per al principi del que seria una nit de flamenc inoblidable.
Eren prop de dos quarts d’onze quan els vuit artistes compareixien en escena fent bandera dels seus orígens, del seu primer disc, amb la inoblidable al igual que potent Tahíta. Ja amb aquest tema, de caràcter enèrgic i estripat, els barcelonins van establir una connexió màgica amb la claca que va durar tota la nit i que es va anar engrandint minut a minut.
Després d’un inici apoteòsic, el grup va encarar el repertori del seu segon disc Barí, que resulta genial i que ha aparegut en les llistes de venda nacionals com a valor emergent entre “triumfitos” i “sonies i selenes”. Es van anar succeint el temes d’aquest segon disc una darrere l’altre, que lluny de cansar el públic, l’anaven embriagant a poc a poc del flamenc més mestís. “Ley de la gravedad”, “Zambra”, o el hip-hopero “quien engaña no gana” van precedir una espantada dels artistes melòdics del grup que van abandonar l’escenari per a què els tres percussionistes meravellessin un públic que començava a embogir amb el tema “Acción, reacción, percusión”.
La tornada de Paloma, la gran cantant d’Ojos i de la seva panda a l’escenari va marcar un punt d’inflexió en el concert; es va obrir l’aixeta de la creativitat de Barí, es va demostrar perquè són el grup més madur del panorama mestís actual. Aquí va venir “Ventilaor R-80” una cançó genial que va anar precedida d’una arenga anti-sistema de la cantant que va arrencar una ovació miserable comparada amb la rebuda després d’un dels millor temes d’Ojos
Les cançons següents van ser genials. “Naltá” o el hit de Barí “Tiempo de Soleá” van seduir del tot una concurrència extasiada davant l’allau de bona música.
La millor cançó de la segona meravella d’Ojos, la incombustible i infinita “Tanguillo de María” va provocar el deliri general. Aquesta peça és increïble, abrasa tots els estils haguts per a la banda barcelonina i convida a tothom a deixar la metròpoli, a acudir a “los montes” i a buscar la “ María” particular de cadascú.
Una infiltrada del primer disc “Rumba dub style” va acabar d’encendre un Clap efervescent. La “Bulería del Ay” ens va tornar al Flamenc més genuí i quan tot semblava insuperable ens va aparèixer Paloma fent un cante amb molt de Duende a l’estil d’una saeta, que durà tres minuts amb tots els seus segons. Tres minuts amb la diva en solitari sobre l’escenari, tres minuts que iniciaren l’orgasme musical amb el que es va acabar la nit de Dijous, tres minuts que van cloure un emocionant “Calé Barí” que va fer posar la pell de gallina a les vuit-centes persones que van escoltar la millor música que es pot escoltar actualment a l’estat.
Llavors van desaparèixer els artistes, i el públic, impressionat pel vist va fer números i va veure que sols quedava tirar del primer disc per poder cloure la millor vetllada possible. La claca va cridar, va plorar, va picar de peus, va aplaudir i va fer retornar els artistes a les seves caselles per obsequiar-nos amb “Vacileo” del disc Vengue.
El tema, comparat amb el vist ens va mostrar l’evolució a la maduresa musical que ha patit el grup, que lluny d’oblidar, predica els seus orígens mitjançant la rumba més estripada, el flamenc més innovador i el hip-hop més relaxat.
Eren prop de les dotze quan la cantant preguntava què quedava per tocar a un públic que a la una responia el que estava cantat: l’himne d’Ojos de Brujo, “Ná en la nevera”. La cançó va cloure l’orgasme de l’any amb força, amb molta empenta i amb molta passió que va ser el que va posar un públic en estat de shock que no va parar de saltar fins a l’última nota d’aquest tema ja mític.
El públic va restar encara uns minuts paralitzat per la força del grup. Fins al cap d’uns minuts la gent no va despertar-se del somni.
I és que realment el que va passar el dia 21 al Clap no ho aconsegueix cap droga, cregui’m, embriagar-se de bona música és massa recomanable i crea addició. Ojos de brujo és estupefaent i perillós.
Cugat Comas// Freqüència Iluro
