Ja sabem, any rere any, que una de les coses que genera debat és el cartell de les Santes. Enguany l’autora és Mònica Vilert i la imatge representada la “capa” de la geganta.Tots coneixem aquella màxima del menys és més, si hem estat al cas del concepte artístic del minimalisme. Per a la cultura anglosaxona és aquell “back to basic”, que bé serviria per titllar l’obra de Vilert: anar a allò bàsic. En època de crisi, com és l’actual, aquest tipus de propostes són benvingudes, però poden caure en el parany de deixar al públic indiferent. Esperem que no sigui el cas.Hi ha quelcom de suggerent en aquesta obra, que com diu l’autora, ens ha de portar a fer les nostres interpretacions, cadascú n’ha de treure la seva pròpia impressió.Si som d’aquells que busquem barroquisme en el detall, en les formes, en els colors, ens sentirem del tot decebuts amb el cartell del 2009.Per contra si valorem la manca de decoració, cromatisme, línies i formes ja ens anirà bé una obra que “vola” i es mou per si sola. Sensual és el traç i sobretot s’agraeix una icona femenina, lluny de la majestuositat d’un Robafaves.Obra d’art o no, ha de ser l’espectador que en tregui les seves conclusions, sobre gustos no hi ha res escrit, el ventall serà ampli: hi haurà admiradors i detractors. ... El cartell de Les Santes
Alvar Sàez i Puig.Historiador de l’art
Ja sabem, any rere any, que una de les coses que genera debat és el cartell de les Santes. Enguany l’autora és Mònica Vilert i la imatge representada la “capa” de la geganta.Tots coneixem aquella màxima del menys és més, si hem estat al cas del concepte artístic del minimalisme. Per a la cultura anglosaxona és aquell “back to basic”, que bé serviria per titllar l’obra de Vilert: anar a allò bàsic. En època de crisi, com és l’actual, aquest tipus de propostes són benvingudes, però poden caure en el parany de deixar al públic indiferent. Esperem que no sigui el cas.Hi ha quelcom de suggerent en aquesta obra, que com diu l’autora, ens ha de portar a fer les nostres interpretacions, cadascú n’ha de treure la seva pròpia impressió.Si som d’aquells que busquem barroquisme en el detall, en les formes, en els colors, ens sentirem del tot decebuts amb el cartell del 2009.Per contra si valorem la manca de decoració, cromatisme, línies i formes ja ens anirà bé una obra que “vola” i es mou per si sola. Sensual és el traç i sobretot s’agraeix una icona femenina, lluny de la majestuositat d’un Robafaves.Obra d’art o no, ha de ser l’espectador que en tregui les seves conclusions, sobre gustos no hi ha res escrit, el ventall serà ampli: hi haurà admiradors i detractors. 
