El conjunt musical Aqstics va actuar, el passat dissabte a la nit, al Cafè Biblioteca Arcàdia. El concert va començar, tal i com marca el rigor, amb una mitja hora de retard. L'afluència de públic no va ser el més destacat. Tot i això, l'actuació no va quedar gens deslluïda doncs, l'espai on es va realitzar és molt acollidor. Els propietaris del local, amb una programació rica, han sabut crear un ambient oportú per aquests tipus d'actuacions.
Penso que, als Aqstics, el que més ben aconseguit els hi queda i, per tant, el que més bons resultats els hi pot donar, és el format de concert intimista i proper que van realitzar a l'Arcàdia. Poca llum, tranquil·litat, fum d'unes quantes cigarretes, el soroll irregular de les canyes de cervesa topant contra el marbre de les taules, cap escenari i molta proximitat. L'única cosa que desentona són els forçats tics de vídeoclip.
Aqstics, amb pocs anys d'existència, han fet una progressió espectacular. Han passat del més descarat mimetisme de Gossos a perfilar un caràcter, influït i snob però, de totes maneres, propi. De rascar tres guitarres a discreció a ser més selectius i qualitatius amb els instruments i la combinació de les veus, que sense tanta guitarra destaquen el doble.
Mai millor dit, han fet córrer la veu. Els primers mitjans de comunicació en sentir-los van ser el "Cap de Creus" d'Argentona, "Ràdio Argentona" i "El Tot Mataró", tots ells, d'àmbit local i comarcal. Els darrers en parlar-ne han estat el diari "Avui" de la mà de Gerard Quintana, i la revista "Enderrock", aquesta vegada, mitjans importants de caràcter nacional de Catalunya.
