José González en concert

Presenta el seu disc "In Our Nature"

10 de març del 2009, 21.00h. Palau de la Música

La música de José González té poc a veure amb focs artificials i confeti, però així és exactament com es va rebre al seu  darrer  àlbum a tot el món. La seva música tranquil·la, seriosa i introvertida agrada tant a les últimes tendències alternatives com als nostres avis. El propi José no deixa d’estar sorprès. I ara arriba l’àlbum In Our Nature.

 

Han passat quatre anys des de la publicació de Veneer, el seu primer àlbum, i durant tot aquest temps han ocorregut moltes coses: gran quantitat de discs venuts, gira europea, nord-americana, asiàtica i sud-americana, infinitat de premis i la cançó Heartbeats apareixent a l’anunci de Sony Bravia. Aquesta cançó tan especial va ser la que ràpidament va donar a conèixer en José González fora del cercle indie a tot el món, i la majoria de la gent que la va escoltar va voler saber més. Un parell d’anys abans Malena Rydell, crítica de DN, el diari més important de Suècia, escrivia: "Les cançons de José González tenen una cosa que et fa reaccionar a l’instant". I això és exactament el que va succeir: molta gent semblava  reaccionar davant de la cançó que sonava durant els talls publicitaris. A conseqüència d’això, Heartbeats va rebre una atenció gairebé desmesurada, sobretot en Anglaterra, Irlanda i Austràlia. Des de fora semblava com si José González s’hagués fet famós de la nit al dia amb una sola cançó (que per a més inri era una versió). Afortunadament, això no era cert.In Our Nature sona de manera semblant al seu àlbum de debut, encara que aquest és més obert i es centra més en les melodies. Tot va ser enregistrat  a Goteborg, però no abans de que en José hagués assajat a fons tots els detalls. Només quan les cançons sonaven bé a l’enregistradora de veu, es va atrevir a gravar-les de veritat. Després d’això tot va ser molt ràpid: no va tardar més de dues setmanes a enregistrar les deu cançons. És sens dubte una de les joies del festival del Mil·lenni, no la deixeu escapar.

José González - 'Down the Line'