En motiu del 75è aniversari de l'Associació Esportiva del Centre Catòlic, parlem amb Joan Ventura, president de la Unió Esportiva Mataró (el club continuador de l'Esportiva). Des de les mateixes oficines del club que fa pocs dies han reprès la seva activitat, ens atén, sota la responsabilitat que suposa coordinar els actes de l'aniversari de l'Esportiva i la Ciutat del Bàsquet Català. Tot i això es mostra satisfet del desenvolupament d'aquests actes, i assegura que només ha suposat avantatges per l'esport de la cistella. També destaca l'acord arribat amb el patrocinador principal del club, Romauto, per esponsoritzar el femení. Ja se sap que el tema econòmic sol ser el que més preocupa a les juntes directives...
Actualment, com a Unió Esportiva Mataró quants equips hi ha?
Com a Unió Esportiva hi ha hagut 24 equips, més dos equips que hi havien inscrits com a Comissió de Clubs de Bàsquet de Mataró, que feien pujar a 26. En la temporada que comença, hi haurà 25 equips, més cincs equips masculins de la CCBM que també estaran sota la tutela de la Unió, és a dir que seran trenta equips.
El que és important en tots els esports és que els més joves es fixin en els primers equips sèniors.
És cert. En el món del bàsquet, dins els actes de la ciutat del bàsquet català, en Jordi Bonareu (exjugador internacional mataroní) ja va comentar que el que necessitava la joventut eren referents, ídols. Segons la seva perspectiva, en aquest moment creu que falten aquests ídols, que al llarg del temps del bàsquet a Mataró més o menys sempre han existit. Bonareu considera, tot fent una reflexió en veu alta, que si realment es vol seguir aspirant a cotes altes, involucrant institucions, aficionats i joves jugadors, ens falta crear aquests ídols.
Quina perspectiva hi ha per la temporada que s'inicia?
Seguint en aquesta línia de buscar aquesta referents o ídols, passa perquè aquest equip pugui mantenir aquesta la categoria EBA. Però no només mantenint-la tristament, sinó que l’any que ve o l’altre, es pugui estar lluitant amb els equips de dalt. I en dos tres anys hauríem de somiar i involucrar més gent per fer el salt a la LEB.
El problema més gran d’aquests salts potser és el tema econòmic?
Sí, un salt d’aquesta categoria a la LEB la podríem fer d’un any per l’altre, només és una qüestió d’invertir-hi diners. Si es troba una entitat o institució que aporti, per posar un exemple, la xifra de 35 o 40 milions de pessetes, es pot confeccionar un equip, per aspirar a pujar a la categoria LEB. És més, a vegades no cal ni això, ja que només tenint els avals i demanant una plaça a la Federació possiblement te la donen.
Ara s’ha quedat una mica enrere en comparació a l’any en que l’Esportiva va pujar a l’EBA, quan era encara com una segona divisió.
Quan es va crear l’EBA, per sobre ja hi havia l’ACB. Al cap de dos anys es va crear la LEB, i no en van tenir prou que uns anys després van fer la LEB-2. Sense guanyar-ho ni perdre-ho a la pista, t’han creat dues categories per sobre. Però bé, amb les quantitats que s’haguessin invertit, potser tampoc podríem mantenir l’EBA. Jo crec que la Federació no ha obrat amb conseqüència en crear ACB, LEB, LEB-2 i cinc grups d’EBA, però ara ja volen reconstituir-ho. L’EBA passarà de cinc a quatre grups, i el lògic seria que s’ajuntessin les dues LEB per crear una categoria amb dos grups, fent un model piramidal.
L’únic problema és que hi ha interessos per mig, i els equips que van lluitar per estar més amunt no volen ara baixar del carro i ajuntar-se amb la categoria inferior. Tot i això, intueixo que acabarà caient per sí sol.
Potser un fet negatiu pel bàsquet a la nostra ciutat és que ara la gent veu que el futbol està més a prop de la Primera Divisió que no pas el bàsquet.
En el moment que només hi hagi una LEB, l’EBA ja passaria a ser una 2a B. Jo crec que això seria bo, malgrat que fos en detriment econòmic pel club, es revaloritzaria la nostra categoria que ara s’ha convertit gairebé en una conferència catalana. Quan això passi els clubs catalans segurament estaran partits, i potser serà més atractiu i interessant pels seguidors veure equips de fora de Catalunya cada dos o tres setmanes.
De ben segur que la millor notícia de l’any ha estat l’ascens de l’equip femení. Creu que això podria fer que les millors jugadores que surtin de la ciutat puguin aspirar a estar en aquest equip?
Per tradició històrica, el bàsquet femení sempre havia estat a dalt de tot. Quan hi va haver la davallada amb el fet puntual l’any 96 de la marxa del coordinador del club, l’Oriol Villà que va arrossegar a la majoria de jugadores. En aquell moment el sènior que teníem a la primera nacional es va quedar amb les jugadores del sènior B, i es van veure incapaces de jugar la categoria que tenien. Vam considerar que era contraproduent, ja que les jugadores no estarien al nivell de la categoria i es corria el risc de perdre cada setmana. Llavors es va optar per baixar a primera catalana i anar pujant. S’ha tardat tres o quatre anys en aconseguir-ho, però s’ha retornat per mèrits esportius a la categoria a la qual es va renunciar. És important pel bàsquet femení, que cada dia compta amb més jugadores.
A nivell d’objectius futurs, crec que és més fàcil assolir econòmicament la Liga Femenina, que no pas que el primer equip masculí estigui a la LEB, almenys mentre no s’abarateixi aquesta categoria. El femení ha de treballar, per veure quin nivell té, i aspirar a la Liga Femenina 2 per mèrits o desitjos esportius (és a dir demanant la plaça a la Federació).
Àlex Gomà// Freqüencia Iluro
