Un grup d’etiqueta Cruïlla o el que és el mateix, una raresa internacional, un cosa concreta concreta, una delicatessen d’un gènere molt definit. Això és el que ve al Clap dijous que ve. Tampoc dins el My Generation que es reprendrà l’endemà, encarà dins aquest petit parèntesis de world music entre les estridències i les distorsions de les guitarres.
I qui és Kroke? Doncs una mena de fanfàrria però en plan més tranquil. Semblant però diferent a la Fanfare Ciocarlia, una de les grans sorpreses i sensacions del Cruïlla de Cultures 2007. Escrupulosament, Kroke s’inspira en la música klezmer polonesa i a partir de la música clàssica, el jazz i el new age aconsegueixen amb accent gitano una musicalitat de l’est, exòtica i transversal. Difícil de catalogar i d’imaginar amb aquesta definició, el millor serà tastar-ho en directe, el proper dijous 15.
