Gàlia Dvorak: “La meva gran il·lusió són els Jocs Olímpics del 2008”

Parlem amb la jugadora del CNM Quadis de tennis taula

La victòria sobre el Calella us reincorpora a la lluita pel títol. Com veus la lliga?
Ara passem a dependre de nosaltres perquè confio en guanyar la resta de partits. Després d’haver superat els líders, si complim i guanyem a tothom la lliga serà nostra.

La derrota a la Zubia va aixecar dubtes al voltant de l’equip.
Això no deixa de ser un lliga i una relliscada la pot tenir tothom. A la Zubia de fet també hi havíem perdut l’any anterior i és cert que tornar-hi ens va afectar. Malgrat això havíem de ser conscients que es podia perdre, vam fallar, jo la primera, però quan vinguin a jugar a casa esperem guanyar i el mal estarà curat.

Com valores el passat Mundial a Àustria?
Va ser una passada. En guardem un record boníssim perquè hi vam anar sense gaires esperances dipositades en tenir medalla, més a veure-les venir i vam tornar amb dos medalles penjades del coll. Va ser un gran èxit i una gran experiència.

En canvi al Pro Tour les coses no van anar tan bé.
Hi vaig jugar sortint d’una lesió, no hi vaig jugar gaire bé i a banda haig de ser conscient que encara no estic al nivell de ser competitiva en un Pro Tour, no deixo de ser la 150 i escaig del mon i en aquests tornejos hi van les millors jugadores i hi ha un nivell de joc brutal.

Aviat faràs 18 anys. A quina edat veurem “la millor Gàlia”?
Les jugadores de tennis taula “exploten” entre els 24 i els 25 anys, per tant, tinc un llarg camí per recórrer d’ara en endavant que haig de fer abans de lluitar per ser de les millors.

Quina són els teus propers grans reptes?
Hi ha el Campionat d’Europa a l’estiu tot i que la meva gran il•lusió són les Olimpíades de 2008. Em faria moltíssima il•lusió ser-hi i fer un bon paper, m’ho miro contínuament de reüll i treballaré dur per ser-hi. Serà difícil.

És utòpic pensar en el campionat mundial?
Sí. Actualment encara hi ha molta diferència entre les jugadores asiàtiques i les europees i tot i que encara tinc marge de millora i mai es pot dir que res és impossible, dubto que mai pugui estar en disposició de ser campiona mundial. Ganes i treball per ser-ho, però, no en faltaran.

Notícia relacionada:
El Quadis de tennis taula trenca la imbatibilitat del Calella i torna a optar al títol