La Flora Khasanova va ser nomenada entrenadora de l'any 2018 a la Nit de l'Esport de Mataró. El fitxatge del seu marit (també professional del tennis taula) pel Granada va fer que ella i la Gàlia volessin a Espanya. Eren el que ella anomena amb un somriure una "agrupació familiar". Després va passar per Terrassa fins que l'any 1998 va fer parada a Mataró, fitxant pel CN Mataró, on ja va quedar-se. Primer com a jugadora i després com a entrenadora. Ja fa 21 anys que Khasanova està al club mataroní, pel que només té paraules d’agraïment. Actualment, la ucraïnesa dirigeix totes les categories base i el primer equip masculí, el qual jugarà les fases d’ascens a la Superdivisió els dies 27 i 28 d’abril al CN Mataró. Mentre parlem amb ella, es troba al Campionat de Catalunya amb totes les categories joves, on just una benjamina del club ha quedat subcampiona de Catalunya en dobles femenins, Martina Sans, "mataronina i futura campiona", senyala Khasanova contenta per la feina feta.
Què se sent per ser nomenada entrenadora de l'any per la teva ciutat, tot i adoptiva?
Em sento molt honrada i molt sorpresa. I molt agraïda al meu club; ja són molts anys que confien en mi. No em sento la millor tècnica, però estic molt feliç per aquest reconeixement al club i als meus alumnes. Tots els entrenadors tenen una tasca difícil.
No s'entendria el tennis taula mataroní sense Flora Khassanova?
Bé, aquesta temporada ja en suma 21 que estic al club. Primer vaig arribar com a jugadora el 1998, i després d'un any o dos vaig començar amb un grup de nens i vaig anar fent. Però la tradició del tennis taula a Mataró és de fa molts anys.
Que va ser l'any que l'equip femení va jugar per primera vegada a la màxima categoria estatal (aleshores Divisió d’Honor, i que va passar a dir-se Superdivisió la temporada 1999-2000).
Sí, exacte. Però van pujar sense mi, jo estava a Valladolid aleshores. Van ascendir el 1998, i jo vaig fitxar per la temporada 1998/1999. L'any 2001 ja vaig deixar de jugar i vaog passar a fer d'entrenadora. Després l'equip va guanyar la Superdivisió dues vegades (2004 i 2006), la Copa de la Reina (2004, 2005 i 2011).
Amb el temps la cosa va canviar, el club va passar a tenir més nens que nenes i ara seguim amb l'equip masculí i amb més nois de casa. Però no perdo l'esperança de recuperar l'equip femení.
Com vas encaixar el fet que es renunciés a la Superdivisió femenina per temes econòmics l'any 2016?
Va ser una mica dur, però eren temps difícils. Va fer mal que perdéssim l'equip femení per la tradició que tenia a Mataró. Potser canvia la cosa més endavant.
Com avança la branca femenina?
Va molt a èpoques. Les nenes vénen amb amigues, i ara teníem un grup en què moltes ho han deixat per anar a la universitat i no han vist fàcil compaginar les dues coses. Un dels problemes és que falten noies que juguin.
I amb l'equip masculí, en breus toca disputar les fases d'ascens. Com les encareu?
Serà un partit difícil (Quadis-CNM vs. ADTM Leganés). Tenen un xinès, un valencià que també és bastant bo... Però lluitarem i a veure què passa (riu). Cada any comencem la temporada pensant en guanyar.
Si no es guanya aquest primer partit que dóna l'ascens directe, ja que ens enfrontem els dos primers de grup, el diumenge tindrem una altra oportunitat.
El fet de poder-lo aconseguir a casa, després de quedar-se a les portes la temporada passada, és un premi més gran?
Alguna vegada hem celebrat un ascens a casa, i vam pujar. Recordo que en aquella fase d'ascens hi havia molta gent.
L'equip masculí del Centre Natació Mataró va aconseguir l'ascens a Superdivisió en les fases jugades a Mataró, el maig del 2012, després de perdre el primer partit contra el Guadix (primer de l'altre grup) i guanyar el segon enfront del Ceuta (guanyador dels encreuaments entre 2ns i 3r).
Després, dues vegades que vam jugar fora de casa, a València (2017) i Pontevedra (2018), no va poder ser. Tornar-lo a aconseguir a Mataró estaria bé. Estem intentant escampar-ho per les xarxes socials perquè els mataronins vinguin a animar-nos dissabte 27 a les 18h. Serà un bon partit.
I amb la Gàlia, teniu al cap els JJOO de Tòquio?
Sí, clar. Tot l'any que ve serà de tornejos preolímpics. Té l'oportunitat de classificar-se en individual, mixt i per equips. Ara està preparant el Campionat del Món que se celebra a partir d'aquest dissabte a Budapest (del 21 al 28 d’abril). Són molts tornejos, molts pro-tours... ja veurem si es classifica o no la temporada que ve.
Com es compagina ser la mare i l'entrenadora a l'hora?
No és fàcil, has de separar bé. Has de ser una entrenadora exigent, i deixar de ser la mare. És complicat, però s'ha de fer per aconseguir els resultats.
Què ha de tenir una persona per ser bona entrenant?
Estimar molt el seu esport i el seu treball. I als infants també. Entrenar és un aprenentatge continu que et serveix per anar-te superant a poc a poc. També és una cosa amb la qual neixes. Jo ho tenia bastant clar, i vaig estudiar INEFC a Kiev, Ucraïna. Per exemple, a la meva filla no li agrada ser entrenadora (riu). A vegades inclús entre alumnes n'hi ha algun que penses que pot ser molt bon entrenador, per molt que no arribi a ser molt destacat com a esportista.
