Gàlia Dvorak, la jugadora mataronina de tennis taula del CN Mataró Quadis, no podrà participar al Campionat del Món per equips que se celebra a partir del dilluns a Tòquio, ja que la Real Federación Española ha decidit no inscriure l'equip femení que estava situat a la màxima categoria. A la capital japonesa hi haurà 95 seleccions, però no la d'Espanya.
El responsable tècnic del Centre Natació Mataró, Joan Masriera, ens ha fet arribar aquest escrit, que explica molt bé la lamentable situació:
El dilluns 28 d’abril comença a Tokyo una nova edició del Campionat del Món Absolut de tennis taula. Una edició en la que no participarà, després d’haver-ho fet de forma ininterrompuda els darrers 10 anys (des que en tenia 16) i malgrat haver aconseguit l’equip estatal la classificació a la màxima categoria (entre els 12 millors equips del món), la nostra jugadora Gàlia Dvorak. Amb 26 anys, després d’haver participat amb la selecció en tots i cadascun dels compromisos adquirits per la Federació Espanyola, d’haver guanyat la classificació pels dos darrers Jocs Olímpics (poca cosa), d’una actitud irreprotxable i exemplar en el treball i a nivell d’imatge i compromís al llarg de tot aquest temps. Trista manera d’agrair-li els serveis a una esportista que ho ha donat tot per un equip i un esport. El motiu de la renúncia a la participació de l’equip femení estatal al campionat és la baixa per embaràs de les dues millors jugadores estatals en el rànquing mundial: Shen Yanfei i Sara Ramírez.
Tant fa que la participació en aquest mundial representés per a la Gàlia una magnífica oportunitat de millorar el seu rànquing mundial, paràmetre importantíssim per definir els encreuaments que d’aquí a un any i escaig serviran per atorgar en els diferents preolímpics que es disputin, les places de jugadores classificades pels pròxims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. No s’hi va i punt. L’argument utilitzat, el poc nivell de les jugadores que haurien d’acompanyar a la Gàlia en la participació en la competició. En l’any del seu debut en un mundial absolut l’any 2004 a Qatar, el jove equip del qual formava part la Gàlia va finalitzar en la 26ª posició. Fixeu-vos fins on han arribat amb el temps i amb el suport de tanta gent i institucions aquelles joves promeses.
Essent decebedora aquesta anàlisi, la situació acaba sent del tot indignant i, fins i tot, discriminatòria i denunciable, si tenim en compte que en el campionat sí que hi prendrà part l’equip espanyol masculí, classificat per a la màxima categoria com les noies, i ves per on, amb l’absència per renúncia o lesió de quatre dels cinc primers jugadors estatals del rànquing mundial: He Zi When, Carlos Machado, Alfredo Carneros i Jesús Cantero. Solució: s’hi va igualment amb jugadors, comptabilitzat globalment, amb pitjor rànquing que les noies que sí podrien anar-hi. Brillant i definitori. Com diuen per allà: “con un par”.
Per finalitzar, deixeu-me que digui que tota aquesta situació s’ha produït amb el vistiplau del flamant Consejo Superior de Deportes, amb el silenci còmplice de la Comisión Mujer y Deporte d’aquest mateix Consejo i del mateix organisme de la Real Federación Española de Tenis de Mesa i d’altres estaments públics que algun dia ens hauran d’explicar per a què serveixen i per quin motiu se’ls destinen partides dels pressupostos públics. Una decisió que, també cal dir-ho, prové d’un president de federació professional, com tants n’hi ha a l’estat espanyol, que desenvolupen el seu càrrec amb sous que van dels 70 als 100.000 euros (en època de crisi i retallant partides per tot arreu). Per treure’s el barret!!.
