Gàlia Dvorak (1 d’abril 1988), filla de dos grans jugadors de tennis taula, va néixer a Kiev (Ucraïna) però es pot considerar una mataronina més, que ha estat dues vegades la millor esportista de la nostra ciutat (2003 i 2006). Ara tindrà l’oportunitat de competir per segona vegada en uns Jocs Olímpics. I per això hem parlat amb ella iniciant una sèrie que continuarà amb els altres mataronins que seran presents a Londres.· Com es presenten els teus segons Jocs Olímpics?Amb moltes ganes, aquesta és la segona vegada que participaré en uns Jocs Olímpics, en la prova per equips, com fa quatre anys, i amb ganes de fer alguna cosa. Sabem que és complicat, però arribem a la cita animades, jugant bé i pensant que res és impossible. A les xineses no se les pot guanyar, però amb la resta d’equips tenim opcions. Ara fa quatre anys vam acabar novenes de 16 equips, i ara intentarem millorar la nostra posició final i lluitar, com a mínim, pel diploma, encara que és molt complicat. Però si hi ha un campionat on podem aspirar-hi és en els Jocs. · Amb les medalles impossibles, l’objectiu és el diploma olímpic?No, les medalles no són impossibles, el que és impossible és superar la Xina i guanyar la medalla d’or. Ara mateix les xineses són inaccessibles per a nosaltres i per a tothom. Però amb la resta d’equips asiàtics i europeus podem competir, i al final entre la medalla i el diploma només hi ha un partit. Mai se sap el que pot passar.
·Però es complicat no trobar-se xineses al davant, ja que tots els equips en tenen de nacionalitzades, no?Sí, nosaltres també tenim la Yanfei Shen, que acaba de guanyar el World Tour de Japó, i que està en un moment de forma sensacional, i està entre les millors jugadores del món. Això fa que tinguem confiança de cara als Jocs, i a més ara l’equip està en un bon moment de forma i així ho estan demostrant els darrers resultats que hem obtingut.·Fa quatre anys hi va haver una mica de polèmica, ja que primer semblava que hi anaves, després que no i al final sí que hi vas anar. Aquest cop arribes en un millor moment de forma als Jocs?Ara fa quatre anys era molt jove i vaig anar als Jocs una mica de rebot, però durant aquests quatre anys he treballat a consciència per poder-hi tornar a anar i ho he aconseguit. Potser sí que ara soc més madura i arribo millor als Jocs.· Què és el que recordes més dels Jocs de Beijing?Competir en uns Jocs Olímpics és una experiència única, i a més els passats jocs van ser a Beijing, on el tennis taula és l’esport rei, i competir en un lloc com aquell davant les millors del món és inoblidable. Recordo el dia que vam jugar contra Japó, després d’haver jugat la selecció xinesa, i el pavelló estava ple a vessar i alguns xinesos van començar animar-me a mi i altres a la meva contrincant, una cosa que aquí és impossible que passi ja que els pavellons no s’omplen com allà. També recordo el que és estar a la vila amb la resta d’esportistes i conviure amb ells. La veritat és que els Jocs de Beijing van ser genials. · Ara que vénen els Jocs Olímpics esports com el tennis taula tenen més ressò mediàtic?Sí, la veritat és que sí, ara fa quatre anys els diaris i els mitjans de comunicació estatals ens van fer molt més cas del que ens fan durant la resta de la temporada. Però és el que hi ha, i ara passarà el mateix, però els Jocs Olímpics són la festa de tots els esports i és normal que es parli de tots ells una mica més del que se’n parla habitualment.·Quin és el pla de treball que teniu fins els Jocs?Doncs ara marxem al Marroc per disputar una competició de preparació. Després tornarem a estar una setmana concentrades al CAR de Sant Cugat, i de l’1 al 9 de juliol estarem a Viena entrenant juntament amb altres seleccions europees. Després tornarem aquí a Sant Cugat fins el dia 24 de juliol, que és el dia que marxem cap a Londres.· Què li diries que ha de fer al jovent que vol arribar a uns Jocs Olímpics?Entrenar molt dur, i lluitar molt, perquè és una cosa que costa molt. Però, tot i treballar molt dur, això tampoc et dóna la seguretat d’arribar-hi, ja que, en qualsevol esport, després has de competir contra rivals que han entrenat tant o més que tu i els has de superar. Des d’aquí desitgem a la Gàlia que tingui molta sort a Londres 2012.
