El Jazz des de la perspectiva moderna, d’aquesta manera es va presentar Àngela Suarez al Clap, el passat dijous 14 de febrer. Tot i el retard considerable, el concert va omplir la sala petita amb sons jazzístics carregats d’influències pop i rock dels 80, sobretot. El repertori va fer un repàs als més clàssics com Cole Porter, sempre des d’una mirada actual, i també a autors contemporanis com Van Morrison, Stevie Wonder, Bjork, Sting o Radiohead.
Precisament aquests últims, els contemporanis, eren alhora els referents i les influencies de Àngela Suarez Quartet en la seva interpretació, una relectura actualitzada de tots els temes d’aquests autors en clau de jazz. Una visió més moderna i pop del jazz.
La formació gaudia de gran credibilitat. L’Àngela, la veu solista, tenia una gran profunditat i potencia de veu, amb uns timbres i matizos propis de les veus més negres del jazz clàssic. Alejandro di Constanza, es movia per sobre de les tecles amb enorme agilitat, a l’imatge de Stevie Wonder amb el cap aixecat, mentre dirigia la resta de la formació, sense mirar el teclat. Sarraute, al baix, feia gala d’una gran serenor, semblava que no tingués pressa per tocar cap nota, però les tocava totes i a gran velocitat. I finalment, Michael Weiss, un nen entremaliat a la bateria, que a vegades, invertia els cops amb ritmes trencats i feia que revisesis el ritme de la cançó. Molt destacable el joc de balanceig que Weiss va deleitar al públic en un solo amb una maraca, amb l’ajuda del Pau Manté des de la taula de so, va anar executant frases rítmiques d’una banda a l’altra de l’estereo, un joc divertit.
Àngela Suarez Quartet són:
Angela Suàrez: veu
Alejandro di Costanzo: piano
Jorge Sarraute: baix
Michael Weiss: bateria
Jordi Aliberas // Freqüencia Iluro
