El que pintava a marató musical hip-hopera i volia ser referent en la mostra d’una realitat musical força desconeguda va quedar-se a mitges. Els dos djs van sortir amb retard, almenys sobre el que s’havia anunciat, a l’escenari i malgrat que durant l’estona en què MC’s i ells van ser en escena es van poder veure bons moments de música, el context d’una sala trista de per si força trist o si més no inhòspit va poder i l’estampa va dominar o va pesar en excés, llàstima.
El rap del continent veí és tot un món a descobrir i val la pena fer-ho. Conclusió que es pot deduir del que es va veure. Dj Arafat va obrir foc i poc després Sistem B va rematar el que a estones sí va ser, almenys en l’aspecte musical, la festa que es pretenia. Va ser curiós veure el matís que adopta la veu i la diferent garra que s’utilitza a l’altra banda del Mediterrani. Tanmateix, la influència del rap francòfon és evident, així com la certa homogeneïtat que caracteritza aquest estil. El que si passa a ser notori és les dues punxades que el hip hop duu al Clap. Això demostra que ni aquest estil, de fidels i autèntics bojos al gènere se salva d’aquest món musical en què la penúria domina als qui són a les antípodes de la comercialitat.
