Força trist, per no dir penós, és veure una sala amb capacitat per 600 persones que acull algú, sigui qui sigui, amb sols 5 persones de públic, menys d’una desena, per favor! És el panorama al que van haver d’enfrontar-se els membres de Geronación, Dj Soyez i Supah Lion i “Jota” d’Aquemarropa. Hi havia una jam session prèvia al concert de Yuma i els noms tot i no ser de primera fila convidaven a escalfar l’ambient. Fracàs de convocatòria i també de rigor –no es pot començar una hora més tard del previst retrassant dos hores l’estrella de la nit- que va millorar quan la guineana Yuma va saltar a l’escenari amb ja el triple de gent –uns 15, igualment trist– i demostrant que malgrat la circumstàncies és una bona rapera.
A partir d’aquí es poden fer mil-i-una valoracions del per què d’un aspecte i un panorama tan trist. Segurament el mal es deu a la mala promoció –sempre es parlarà de falta de cultura o de curiositat musical– i fins i tot es pot dissertar sobre l’època de l’any. Però més enllà d’això el problema és que l’oferta, a més de ser-hi, és bona. Yuma va demostrar dalt l’escenari perquè mereix les bones crítiques que el món musical “hip-hopero” està donant al maxi de presentació seu disc “La vida es tranki”. D’orígen guineà, això li val la bona de veu de Yuma que dóna un matís diferent a les sovint veus esguerrades de molts cantants. Ben assistida de segona veu i als plats, la personalitat de la seva veu i les seves lletres en bon castellà –està del tot integrada– van agradar i satisfer la valenta quinzena de persones que van poder gaudir-la. Els altres s’ho van perdre. Com tantes altres vegades.
