L’estrena al principat de l’obra teatral ‘Quatre dones i el sol’ no va acabar de convèncer al públic que es va reunir la nit del divendres 21 al Monumental. Una història fosca, en un escenari igual de fosc i amb una escenografia esquerpa no van ajudar a la interpretació de les quatre actrius.
El text de Jordi Pere Cerdà retrocedeix en el temps fins arribar a l’ambient rural de mitjans de segle. Quatre dones d’una mateixa família conviuen en una vall fosca des d’on gairebé no veuen el sol. Totes elles pateixen un mateix fantasma: el dels homes. Unes recordant un amor que va morir, altres esperant que el marit torni del front en un cas o simplement de treballar en un altre, mentre la més jove desitja que arribi un home que la salvi d’aquesta vida grisa.
Monotonia
La història de Cerdà parla de les intrigues, desitjos i aspectes més ocults i íntims de cadascuna d’aquestes dones en el seu petit però complex univers familiar. Tot i ser un text que podria resultar interessant, un escenari excessivament fosc i amb unes cadires que canvien constantment de posició com a únic element escenogràfic, sumat al poc moviment de les quatre actrius que no abandonen mai l’escenari conformen una obra monòtona que no aconsegueix captivar l’espectador ni que aquest s’enganxi a la història.
