Daniel Higiénico va passar ara fa un any per Mataró, per la sala Clap, en un dels darrers concerts de la gira del Circuït Català de Sales. En aquella ocasió es va enregistrar el concert, i després d’uns mesos de ‘cuina’ el cantant visita de nou la sala per presentar el seu darrer treball editat, que és un DVD.
El polifacètic artista tornarà a l’escenari on va gravar el DVD dissabte, a partir de les deu de la nit. L’Higiénico farà gala del seu ampli ventall de cabòries davant un públic que l’acostuma a rebre amb les mans obertes. El seu és un dels noms fixes en les programacions de cada any al Clap.
El Higiénico comptarà com a teloners amb els mataronins Il Putto Musicante, un grup que està en pujança i que presenten un espectacle que s’ha pogut veure a la Teleco-Gresca o a les Barraques de Figueres, davant milers de persones.
Matarónotícies: És el primer DVD que edites.
Daniel Higiènico: Sí, és el primer treball en DVD, però no és el primer directe que enregistro, a més és el 10è disc que faig. És un concert en directe, enregistrat al Clap, durant la gira del disc “El Hombre del tiempo”, del que hem seleccionat els temes més bons. Una hora i un quart de concert per veure des de casa, també porta uns extres, i uns videoclips. Ja esta bé, no? .
Quina relació hi ha amb el guitarra de ‘Jarabe de Palo’, Jordi Mena?
Home, Jordi Mena va produir el disc, ha mesclat l’àudio del DVD i toca amb nosaltres, mentre no està de gira.
En el disc i en el DVD podem veure a un Daniel Higiènico, més madur?
Bé, jo vaig estar tres anys a Mallorca sense banda, anant per teatres, i feia un altre tipus d’espectacle i suposo que va fer que les coses canviessin. El disc nou el vaig gravar amb els músics de “Jarabe de Palo”, gràcies a Jordi Mena. I després hem muntat la banda que portem ara.
En aquest disc no hi ha tantes cançons, com en la trilogia d’“El poder de flipar”, d’historietes que es prestaven més a la disfressa. Potser pot semblar més madur.
No trobarem temes com “el Hombre cucaracha”?
El vaig matar. A mi el que no m’agrada és encasellar-me, sobretot procurar que els concerts siguin el més diferents possibles. Que d’un any a l’altre, el directe no sigui igual. Encara que no tingui disc nou, variar els temes, posar-ne uns i treure uns altres. Per mi seguir cantant “El Hombre cucaracha” és com un retrocés, seguir estancat. Em semblava massa reiteratiu seguir fent el mateix personatge. Per això el vaig matar. I tinc un altra lletra: “El regreso del Hombre cucaracha”. Per si algun dia em pica de ressuscitar al “Hombre cucaracha”.
El teu directe tenia moltes disfresses i personatges.
I encara en té, però no tants. L’espectacle teatral sempre forma part dels meus directes, interpreto les cançons,... sempre faig teatre.
I com és l’altra faceta, més enllà de les historietes?
Doncs pots trobar cançons amb missatges més crítics. Que en els anteriors discos també hi eren però potser la gent es quedava més amb les històries còmiques. Si escoltes els treballs anteriors hi ha moltes cançons que podrien ser aquí. He apartat més l’humor gruixut, per fer-lo al teatre, i també he canviat l’estil de portades, que abans eren fetes de còmics.
Són missatges més crítics, fins i tot ecològics?
Sí, hi ha algun missatge ecològic, en pro del Medi Ambient. Que fins i tot ha cridat l’atenció d’una associació de l’aigua, per fer servir un dels meus temes. Per exemple, “El Hombre del tiempo” parla del canvi climàtic. Cada cançó és diferent però hi ha una unió en el temps: el temps climàtic i el temps que passa.
Què et sembla el projecte de la Casa de la Música Popular?
Bé, jo penso que està bé que hi hagi iniciatives a favor de la música. Jo vaig estar a la presentació i em sembla que és un projecte molt bo, sobretot per a la gent que comença. Les millors oportunitats per a una banda són tenir lloc per assajar i per poder tocar. La Casa de la Música és un bon impuls, però després cal que els grups treballin i s’espavilin.
