L’esplèndida tarda de divendres va respectar al màxim les activitats d’un intens Dia del Teatre a Mataró, amb un notable èxit de públic que va seguir les cinc accions teatrals fetes per gent de Mataró. La cita estava ben pensadal, amb una ruta per fer a peu tranquil·lament i poder veure en poc més d’una hora cinc espectacles de curta durada, però on la majoria d’escenaris improvisats eren massa petits per acollir els espectadors que intentaven seguir els espectacles amb comoditat. Una bona mostra de l’interès que hi ha a la ciutat pel teatre però que li caldria una major dosi d’ambició i publicitat per captivar un major nombre de públic.
El tret de sortida es va donar amb una primera acció Can Palauet, seguida d’un espectacle amb final musical al petit pati del Patronat de Cultura. Precisament la part final de l’espectacle amb música en directe —de la companyia Que Sí, Que sí!— va fer que els vianants s’anessin aturant a les portes del PMC sense poder veure gairebé res, i preguntant-se la majoria què s’hi estava fent. La següent parada va ser la porta de l’ajuntament, on els joves de l’Aula de Teatre van preparar uns curiosos esquetxos còmics que van reunir un nombrós públic.
A la Sala Cabañes la sorpresa va ser veure com els protagonistes de l’acció, els nens de “la Sala”, ocupaven la platea, mentre els espectadors s’aplegaven com podien a l’escenari gairebé uns sobre els altres. I amb els papers invertits, els petits actors van sorprendre amb una breu acció que va deixar arrencar a molts pares una rialla però amb cara de no entendre res. "Això deu ser teatre modern", comentaven alguns.
Manifest a l'Espai 1 del Monumental
Pujant Riera amunt, el públic va reunir-se a l’Espai 1 del Teatre Monumental, un espai que de seguida va ocupades les seves cadires obligant a molta gent a seguir l’espectacle d’Es-Tres produccions de peu. Una obra que va mantenir la tensió en tot moment amb només dos actors en escena: un executiu sense escrúpols i la imatge de la seva mare que el feia reflexionar profundament. Una interpretació molt correcta que va arrencar els aplaudiments d’un públic que, tot seguit, va poder escoltar el Manifest del Dia Internacional del Teatre. Un text de la francesa Ariane Mnouchkine, titulat “Auxili” amb un final intens: “M’ha arrossegat l’Odi, fes-me arribar totes les forces de l’Amor”.
Enllaç d'interès:
Dia internacional del teatre i manifest (també en català)
