Ahir a la nit es va celebrar un dels actes més importants de la Setmana Santa, aquell esdeveniment que aconsegueix reunir a tots els passos de la ciutat. La processó del Divendres Sant va fer lluir el treball de totes les confraries, que any rere any aconsegueixen reunir els mataronins que no han marxat de vacances al voltant de tot el seu llarg recorregut. Aquest any el temps va ser benèvol, recordem que fa dos anys la processó es va haver de suspendre i l’any passat la pluja també va fer que el ritme de la desfilada se’n ressentís, però enguany el clima ha estat suau i ha emputjat els mataronins al carrer per pressenciar la desfilada de les figures de la ciutat.
L’hora d’inici era a dos quarts de vuit a Santa Maria. A partir d’aquell moment els diversos passos es van anar possant en marxa. Els Armats de Mataró eren els encarregats d’obrir la marxa, custodiant les imatges que venien al seu darrera. Així, van anar passant el pas de l’Oració del senyor a l’hort, el de N.P. Jesús Captiu, N.S. dels Dolors, la Coronació d’Espines, La Verònica, N.P. Jesús Nazareno, N.S. de la Esperanza, el Sant Crist de l’Agonia, el S.C de la Bona Mort, el pas del Sant Sepulcre, i finalment N.S de la Soledat tancant la desfilada.
Especial espectació a la Plaça Santa Anna
El destí de la desfilada era la Plaça Santa Anna. Aquest és un dels punts més especials de la nit, on totes les confraries mostren les seves habilitats. Així es van poder veure passos aixecats, altres que s’ajupien devant l’esglèsia o d’altres figures en senyal de respecte… Un altre clàssic d’aquest punt és l’especial ball entre Nostra Senyora de la Soledat i el Crist del Sant Sepulcre, que va tancar oficialment la processó.
Però malgrat el cansanci dels centenars de “costaleros”, la festa es va allargar un cop clausurada, i els balls entre passos i l’exhibició de les habilitats portant les imatges encara van durar una bona estona. Els fidels tampoc estaven cansats de la llarga processó i les saetes i els Viva! a les figures i els seus portadors també van trigar temps en deixar de sentir-se.
