Il·lusió de color blau

El renovat Estadi Municipal d'Atletisme, gairebé a punt

Estadi Atletisme

Haig d'admetre que sóc un gran amant de l'atletisme des que de petit anava a entrenar, juntament amb un grup de marrecs, a l'antic Estadi de Mossèn Plandolit. Pels que no els hi soni estava situat a l'espai on ara hi tenim el Nou Parc Central i on si ens hi fixem molt hi trobarem un petit monòlit en forma de podi per recordar que durant tants i tants anys va acollir aquest modest estadi on hi entrenava el Centre Atlètic Laietània.

Una instal·lació esportiva modesta però acollidora que segur que ara, si s'hagués aconseguit mantenir integrat al Nou Parc Central, estaria cada dia ple del que abans en dèiem corredors i fa uns quants anys en diem runners. Però en el seu moment es va decidir derruir-ho tot i centrar tots els esforços en el més gran Estadi Municipal d'Atletisme.

Allà, a l'Estadi de Cirera era el lloc on pujàvem els caps de setmana, igual que els futurs conductors pujaven a examinar-se a "les pistes" de conduir que hi havia just al costat. Els dies de competició eren dies importants. El dia de posar-te les bambes de claus i deixar-ho tot per veure si aconseguies retallar alguna centèsima a la teva anterior marca. Una fita que quan ets petit –gràcies al creixement– és relativament fàcil d'aconseguir i dona una satisfacció enorme.

Una instal·lació atlètica que ha viscut al llarg de la seva història moltes renovacions. Primer era de cendra, i després ja va ser de tartan, cosa que va facilitar la millora de les marques. Una superfície sintètica que sempre, i tradicionalment, havia estat de color marronós, però que fa uns anys que s'ha estès en la seva vessant de color blava. Un canvi que també ha arribat de manera impactant a Mataró i que fa que la il·lusió que deuen tenir tots els atletes per estrenar-lo ara sigui increïble.

Esperem que tot plegat reactivi un dels esports més complets, l'esport rei dels Jocs Olímpics, que es troba en un moment de readaptació als nous temps. El color blau pot ser només una anècdota, però espero i desitjo que també serveixi per enganxar a molts petits i petites a provar l'atletisme. Preparats? Llestos? Ja!