Hi ha un dels tòpics del futbol que fan servir molts cops els jugadors o entrenadors que diu que "em conformaria en guanyar a l'últim minut i de penal injust". Tot i que és un tòpic que potser cau en l'oblit –ja que això del penal injust ara ja no ho veurem a l'alta competició, malgrat que hi hagi qui ara es dediqui a criticar l'aplicació del VAR– l'altre dia em va venir al cap. I és que si ens fixem en com ens agrada guanyar un gran partit –posem que una final– sobretot com aficionats, segurament ens posarem d'acord en que preferim que el nostre equip guanyi després d'un final emocionant que no pas en un partit que a la primera meitat ja hagi quedat vist per a sentència.
I és que l'esport és emoció i les emocions que es viuen a flor de pell són aquelles que recordem més. Tots els barcelonistes recordem com si fos ahir com vam viure els gols de Bakero, Koeman o Iniesta, però segurament ens costarà molt més dir com vam viure i qui va marcar en alguna de les finals europees que es van decidir de forma aclaparadora a favor el Barça.
Tot aquest "rotllo" ve a tomb perquè aquest diumenge es juga la SuperBowl i des de fa tres anys hi ha un grup de "bojos de l'esport" que es congreguen al Bar Capgrossos a viure i veure (i també a beure i menjar) aquest espectacle esportiu, el més seguit a tot el món. Pels que no ho hagueu viscut mai ja aviso que no és una cosa ràpida ni curta, i és que els americans els agrada embolcallar bé l'esport i convertir-lo en un autèntic xou. El que trobo més extraordinari, però, és que tinc el record que totes les Superbowls que he vist (que ja aviso que no arriben a la desena) s'han decidit en un final emocionant.
I és que el sistema de puntuació d'aquest esport fa que en un partit igualat sigui molt habitual arribar al final amb tota la glòria per decidir en els darrers instants. I sort d'això, ja que és el que esperem els que som neutrals i que necessitem emocions fortes per no anar cap al llit després del xou musical de la mitja part.
