Després de més de 40 anys dins del món de l'atletisme, ens ha deixat l'Enric Estivill Retortillo, un company i un amic.
Crec que pocs esportistes de la nostra ciutat han estat tan fidels al seu club i al seu esport. A més de fidel, va ser un atleta exemplar. Va competir en totes les categories; va guanyar medalles en la majoria d'elles, i va participar en gairebé totes les lligues representant el club per tot arreu. Va col·laborar en la part tècnica entrenant els atletes de llançaments, i va formar part de la comissió d'atletisme, a la qual va aportar maduresa i experiència.
Va transmetre als més joves, i no tan joves, l'esperit de sacrifici en l'entrenament, i les ganes de representar el seu club, competint amb el Laietània fins l'última lliga, celebrada aquest any 2018.
Va veure passar diferents entrenadors i directius. Va iniciar la seva carrera atlètica a les pistes del Laietània del parc, va pujar a les pistes de cendra de l'estadi moltes vegades a peu, va veure les noves pistes de material sintètic, i va saber adaptar-se als nous temps i les noves tècniques per millorar en l'especialitat dels llançaments, i en concret en el llançament de pes.
Però el que més li agradava, a part de tot això, era l'ambient que hi havia a les pistes i entre nosaltres. Potser hauríem d'aprendre de l'Enric i d'aquella època en què el més important era sentir-se bé al lloc on anaves a entrenar, i els resultats venien sols.
Com deien a la pel·lícula El club dels poetes morts, tu has estat el nostre capità fins al final. Allà on estiguis no deixis d'entrenar-te que, quan hi siguem tots, tornarem a competir i a gaudir d'aquell ambient que tant t'agradava.
