Aquest dimecres anant cap a la feina he presenciat la tradicional i entranyable imatge de nens i nenes amb "motxilles noves" anant cap a l'escola amb il·lusió. Bé, la cara realment d'il·lusió era la dels pares i mares que esperaven aquest dia amb més ganes fins i tot que els seus fills. Comença el curs escolar i a la vegada també comencen la gran majoria de les activitats extraescolars.
Enmig d'un intens debat sobre si els horaris són prou bons perquè els petits puguin compaginar estudis i diferents activitats extraescolars ens hem de plantejar si tenim una bona estructura per fer possible aquesta combinació. Sentia fa pocs dies una experta en el tema dient que és important que puguin arribar a fer dues activitats, sempre i quan una de les dues sigui més física. Per tant diuen els experts que l'esport és bàsic: i l'important és saber que segur que hi ha un esport (o activitat física) per a cada persona.
En la mesura del possible, el més indicat és que siguin els petits de la casa els que decideixin el què volen fer. Sobretot no ens ha de passar pel cap fer dels petits de la casa "Messis" o "Rafas Nadals". D'aquests n'hi ha un de cada molts milions. Hem de deixar que provin, que experimentin i sobretot que gaudeixin de les activitats extraescolars, ja sigui a l'escola o en un club. En edat escolar no podem prioritzar el rendiment, sinó el gaudir d'una activitat física que els hi aporti uns valors centrals com l'esforç, el treball en equip o el compromís. El rendiment, o els triomfs, són el resultat de la feina ben feta i de les capacitats ben treballades amb el suport dels monitors/entrenadors.
En un curs escolar que es farà famós per evitar les notes del 0 al 10 en els informes escolars d'ESO, seria bo començar a deixar de banda la importància que donem als marcadors en els partits escolars. No dic que un nen no sàpiga si ha guanyat o perdut però no pot ser l'eix central. Han de saber que l'esport és molt més que guanyar. L'important és superar-se a un mateix.
