El masclisme és un mal endèmic a la nostra societat, però en el món dels esports, fins i tot, encara és més exagerat. El món de l’esport femení viu envoltat de tòpics d’una societat heteropatriarcal que sembla que visqui en la constant amenaça de perdre els seus “privilegis”. L’últim exemple, en una peça a La Vanguardia on, aprofitant la disputa dels Jocs d’Hivern, escrivien sobre Anastasia Bryzgálova, jugadora russa de cúrling. Ha guanyat una medalla? Doncs sí, s’ha endut la medalla de bronze en la modalitat de parelles mixtes –la primera de Rússia en cúrling- i, a part, també és campiona del món de la disciplina. Però aquest no és el motiu per el que acapara titulars, titulars com ara: “Así es la guapa campeona rusa de curling que enamora al mundo” o “La Angelina Jolie de los JJOO”.
Sí, malgrat l’excel·lència de l’esportista al cúrling, seguim centrant-nos en els seu aspecte físic per fer-ne notícies als mitjans. Deixem de valorar l’esforç i els entrenaments que haurà hagut de passar l’Anastasia per convertir-se en una de les millors esportistes del món en la seva disciplina. Difícilment veurem un titular similar, però parlant d’un home.
Però això només és la punta de l’iceberg, no hem d’oblidar contraportades de diaris esportius o seccions senceres dedicades a les dones dels esportistes o les “belleses” del món de l’esport. Perpetuant ad eternum la visió de la dona objecte.
I aquesta visió, permet a la societat viure autèntiques atrocitats com les de Larry Nassar, el ja condemnat metge de la selecció americana de gimnàstica, culpable d’haver abusat de més de 156 gimnastes. Anys i anys d'impunitat que, per justícia, han acabat gràcies a unes circumstàncies especials on una de les noies es va atrevir a denunciar-lo, sabent dels riscs d'acabar culpabilitzant-la a ella, l'estigma en el que viuria en la societat, etc. Un drama que ens hauria de fer reflexionar a tots.
