De jove havia practicat atletisme però mai em va passar pel cap fer la marató, aquesta mítica prova del programa atlètic. Això de les curses llargues no estava fet per a mi i, deixant a part algun cros a l'hivern per passar l'estona quan era jove i alguna cursa de Les Santes ja de més gran, no se m'ha vist massa sovint fent curses ni de llarga ni de mitja distància.
Se'm donaven millor les curses de velocitat i els salts. I amb això, afegint-hi una mica de treball en llançaments, un ja podia atrevir-se a fer el decatló, la prova que en diuen dels atletes complets. I d'aquestes sí que en vaig fer alguna.
En aquesta competició, es corren els 100 metres, se salta llargada, es llança el pes, es fa salt d'alçada i s'acaba el primer dia fent uns 400 metres. Després el segon dia es comença amb els 110 metres tanques, es llança el disc, se salta amb perxa i es llança javelina. I quan el cos ja està força reventat arriba el moment de la veritat: la darrera prova és la dels 1500 metres. Una prova que abans de la irrupció d'Usain Bolt i durant molts anys va ser la prova reina de les competicions atlètiques, i en la qual Fermin Cacho va aconseguir l'única medalla espanyola d'or en atletisme als Jocs de Barcelona'92.
Aquesta última prova del decatló es feia llarguíssima. Després de dos dies d'esforç intens costava déu i ajuda arribar a la meta.
Explico això perquè amb aquest número del suplement del Tot Esport, arribem al número mil cinc-cents. No tan "rodó" com el mil o el dos mil, però aquest 1500 té un significat especial per als atletes i també per als nedadors.
El camí que el dia 3 de gener del 1987 va començar en Josep Gomà i Carol, el meu pare, ha estat llarg i tortuós. Però, com quan s'acabaven els 1500 del decatló, plens de satisfacció per la feina feta, intentant ajudar l'esport de la nostra ciutat a tirar endavant.
I tocarà seguir cap al 2.000...
