El passat 27 de setembre del 2017 es complien 30 anys de la notícia que va segar la vida de quatre alpinistes catalans i va deixar en estat de xoc el món de l’alta muntanya del país. Tot i que les notícies fa tres dècades van tardar dies a arribar, es coneix que va ser el 27 de setembre quan una fatal relliscada provocada per l’enrunament d’una cornisa va endur-se les vides d’Antoni Sors, Sergi Escalera, Francesc Porras i Antoni Quiñones. Tots ells eren membres de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i des de llavors la fama de maleït d’aquest cim situat a la serralada de l’Himàlaia al Nepal s’ha redoblat a casa nostra.
De fet, aquest vuit mil és el segon amb més sinistralitat entre les muntanyes més altes del món, sols superat per l’Annapurna. El seu ascens és tècnic, cosa que el converteix en un dels més desit-jats entre els millors alpinistes mundials. Antoni Sors i la resta d’expedició tenien molt clar a quina muntanya s’enfrontaven. Ell mateix havia liderat una expedició fallida el 1984 al Lhotse Shar, just l’any després de també quedar-se amb la mel als llavis camí de l’Everest.
L’expedició que fa trenta anys s’enfilava camí dels 7.000 metres era experta. La fatídica i enorme esllavissada no va poder acabar amb l’ideari i els somnis de Sors i els seus, i així l’any 1990 una cordada formada per Manu Badiola i Carles Vallès va aconseguir fer el cim del Lhotse Shar seguint el projecte i la logística del grup tres anys enrere. Va ser el seu millor homenatge.
Quan vam recordar aquest fet a la web de la Fosbury –la revista de tot l'altre esport– els comentaris, comparticions i interactuacions es van multiplicar. Aquella fatídica caiguda, les quatre persones perdudes i la fatal notícia que va gelar famílies i amistats segueixen fent mal. 30 anys després, honor i memòria.
