Per començar, deixeu-me remarcar que en cap cas intento extreure un judici prematur del cas d'aquest passat cap de setmana, per això ja existeix la policia i quan les investigacions finalitzin podrem saber la veritat i el context d'aquest esgarrifós episodi a la nostra ciutat.
Però del que sí que m'agradaria parlar és d'en Juan Selma, l'entrenador de boxa a qui vaig tenir el plaer d'entrevistar fa gairebé un any al seu club, l'Sparta. Un autèntic apassionat del món de la boxa que, amb tan sols una hora d'entrevista va ser capaç de transmetre'm tota aquesta passió pel seu esport.
I no només hi creia com a esport, sinó com a activitat integradora per a joves amb dificultats. Sembla poca cosa, però a vegades ens oblidem d'una de les tasques bàsiques del món de l'esport. Fem molt de ressò d'escenes com les viscudes en un partit de categories inferiors a Balears amb batalla campal entre pares, però ens oblidem de tota aquella gent que treballa dia a dia per transmetre valors a través de l'esport.
En Juan era una d'elles, pel que jo vaig poder veure i pel que em van dir aquells a qui entrenava. Una realitat que crèiem que només es donava als barris marginals americans, després de veure-ho en les seves sèries i pel·lícules, però que resultava molt més proper del que podíem imaginar.
I no només això, la seva passió per la boxa el feia creure a recuperar la repercussió que havia tingut l'esport del quadrilàter a la capital del Maresme. Dins dels seus plans hi havia la voluntat de tornar a portar vetllades de boxa al Palau Josep Mora. Un escenari que, molts anys enrere, ja havia gaudit amb aquest esport. Un esport molt més noble del que ràpidament tendim a pensar, sobretot abans d'arribar als dubtosos interessos econòmics del seu professionalisme.
En tot cas, només em queda sumar-me al condol de familiars i amics. Descansa en pau, Juan.
