El mito Bourne: Un espectacle excessiu mancat de contingut

El mito de Bourne (The Bourne supremacy). Paul Greengrass. Estats Units. 2004.

Matt Damon encarna de nou el personatge de Jason Bourne, un assassí professional retirat que viu atordit pel seu passat, el qual no acaba de recordar però que reapareix a la seva vida obligant-lo a actuar per tal d’aconseguir que aquells que el volen liquidar el deixin viure en pau.

El mito de Bourne presentada com la seqüela del film El caso Bourne és pràcticament una rèplica de la seva antecessora de la qual no conserva les dosis d’intriga ni tampoc el factor sorpresa que comportava el conflicte d’identitat d’un Matt Damon fred i inexpressiu en un registre interpretatiu propi dels protagonistes més genuins del gènere d’acció. La pel·lícula no decebrà els seguidors d’aquest cinema en tant que incorpora, sense anar més enllà, els elements arquetípics del gènere d’acció: baralles cos a cos, tirotejos, persecucions, explosions...

El film està farcit de seqüències trepidants que demostren el virtuosisme del director però que es revelen excessives en el ritme de les imatges i en la intensitat dels sons arribant a desbordar els sentits de l’espectador. Tot plegat, fa de El mito de Bourne un producte amb un atractiu envoltori però buit de contingut.